"La solució passa per reconèixer el fet català i la realitat hispana". Ho acabo de llegir. I em demano: ¿no va ser amb aquest esperit que els joves (o en tot cas, amb alguna excepció, els novells) politics es van posar a redactar una constitució després de la mort del dictador la matinada del 20 de novembre de 1975, fa gairebé 38 anys?
Però la frase no l'he trobada pas en un llibre d'història contemporània o sobre la transició política. No. Ho he llegit el 23 de setembre de 2012 en un important diari barceloní, en una entrevista amb un senyor madrileny que afirma que continua essent vàlida la tesi de Francesc Cambó, que l'any 1927 (és a dir, fa 85 anys) rebutjava la política assimilacionista espanyola.
I no és tampoc la reflexió d'un acadèmic, davant l'amenaça imminent de reduir l'autonomia catalana en una matèria tan sensible com és l'educació. Ni d'un economista que veu com per interessos foscos (és una expressió) les inversions de l'Estat a Catalunya ni responen a la lògica de rendibilitat econòmica ni tampoc compleixen amb una Llei orgànica prevista per la Constitució i aprovada per les Corts epanyoles el 2006.
És com voler tancar la gàbia quan l'ocell ja n'ha sortit volant"
Ni acadèmic ni historiador ni economista. Les paraules que he reproduït revelen que José Manuel García-Margallo, ministre d'afers exteriors, i els seus companys de govern, no han entès res, ni han après res. Perdoneu-me la metàfora, però és com voler tancar la gàbia quan l'ocell ja n'ha sortit volant. Ni que sigui, de moment, anímicament.
Si tira endavant el projecte dels Estats Units d'Europa que diu propugnar (que no ho crec pas: s'hi prohibirien les corrides de toros!), ¿quina de les seves parts acceptaria ─amb els braços creuats─ vexacions i provocacions (alimentades per aquella acusació, que fan des d'una pretesa superioritat i amb to de menyspreu, de "victimisme"!) com les que rebem insistentment, des de fa anys (i amb més intensitat des de l'inici de la redacció del nou Estatut, fa gairebé nou anys)? Els Estats Units d'Europa es rebentarien per dintre!
En definitiva, simplement no m'empasso les declaracions d'un senyor que pertany a una casta que té molt clar per què no reconeix Kosovo... malgrat el ridícul que això suposa a Europa.