Aquest dissabte es van lliurar els Premis Nacionals de Cultura, en una cerimònia que tingué lloc a l'auditori Enric Granados de la ciutat de Lleida. Aquesta va ser la 27a edició dels Premis Nacionals i la primera en què el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) els organitza i els concedeix.

Ho hem dit en d'altres ocasions, i és important repetir-ho, que els Premis Nacionals de Cultura són un pilar més dels molts que té i necessita la nostra cultura i el nostre país. Com no podia ser d'altra manera -la gravetat dels fets és prou notòria- van ser inevitables les referències als casos de malversació de fons i corrupció del Palau de la Música. Qui va tenir les paraules més encertades fou el músic Jordi Savall, Premi Nacional de Música, que va demanar repensar el Palau per tal de "retornar-li la seva dignitat i funció de projectar la música i la cultura al país i al món", i no cal dir que aquesta és una tasca tan necessària com difícil en l'actual moment.

L'acte d'entrega dels Premis va reflectir la situació d'impàs en què es troba el CoNCA, amb la renúncia acceptada del seu president -Xavier Bru de Sala- a continuar al seu capdavant i a l'espera del nomenament d'un successor. El seu relleu s'hauria de poder tancar en els propers dies o setmanes sense massa estridències (cosa que a casa nostra aviat està dit!).

La setmana passada l'escriptor Amin Maalouf va ser a Barcelona presentant el seu assaig "un món desajustat". Les seves reflexions sempre són interessants d'escoltar i tenen la capacitat d'estimular el debat. En el seu assaig, Maalouf planteja la necessitat de la igualtat de dignitat per a totes les cultures, i destaca que l'element més insubstituïble de la identitat cultural és la llengua. Potser per això tots els atacs als tímids avenços de la nostra llengua en àmbits com ara l'educatiu o en el de la justícia (per citar dos exemples que específicament recull l'actual Estatut) són més aviat atacs a la nostra dignitat cultural i també nacional.