La mort de Baltasar Porcel ha trasbalsat les lletres catalanes. Una extensa producció literària, juntament amb una polièdrica, enèrgica i dinàmica personalitat han convertit Porcel en un referent. També és un dels autors catalans més traduïts i amb més projecció internacional.
La quantitat d'articles, obituaris recordant i repassant la seva obra que s'han publicat en són un bon testimoni. Amb la seva mort també s'ha recordat que va ser l'autor català amb més possibilitats potencials d'obtenir el premi Nobel de literatura.
Un altre fet significatiu a sacsejat el panorama cultural del país: el discurs que va fer Joan Solà al Parlament Català. El flamant premi d'Honor de la Llengua catalana es va adreçar a la cambra amb un parlament que farà història per la seva claredat i brillantor i, sobretot, per la seva enèrgica crida a actuar en favor de la nostra llengua i cultura i superar la situació de subordinació que actualment patim. En un moment on hi ha la voluntat per part del PSC i d'una part considerable del Govern de no provocar cap situació de confrontació, conflicte o d'incomoditat amb el govern central i amb l'estat espanyol, la veu de Joan Solà deuria resultar molt incòmode.
s una veu que s'afegeix a les moltes que darrerament estan fent-se sentir amb diferents modulacions i intensitats. Per molta gent no deixa de ser una veritat incòmode, però no ens podem permetre la temeritat de negar-la. Cal fer un replantejament del full de ruta pels propers anys si volem que, entre d'altres àmbits, la nostra llengua i cultura, i tots els catalans, tinguin tota la força i tots els instruments per donar resposta en positiu als reptes que entre d'altres suposa l'acollida lingüística a la nova immigració i els reptes culturals i globals que tenim al davant. Si, per exemple, mai volem tenir un premi Nobel de la nostra literatura, hem de tenir el coratge de fer canvis.