Tot i que feia mesos que s'havia donat a conèixer la notícia, aquesta setmana L'Institut Ramon Llull ha presentat el projecte La comunitat inconfessable, de Valentín Roma, que és el projecte amb el què Catalunya es presentarà a la en la 53 exposició internacional d'art de la Biennale di Venezia, que s'inaugurarà el mes de juny. En la presentació que es va fer es va destacar que La comunitat inconfessable planteja la idea d'allò que és comunitari a partir de dos territoris, el territori de l'art i el territori que és Catalunya. La comunitat de dos territoris en tensió. "La tensió de la creativitat en procés". Des d'un plantejament més institucional, Josep Lluís Carod-Rovira va incidir en el fet que a Venècia s'hi va amb la voluntat que "la resta del món obri els ulls i miri cap a la creació artística catalana, volem obrir un observatori del moment innovador i creatiu que viu Catalunya".
Ja hem destacat en més d'una ocasió l'impuls que des de l'Institut Ramon Llull s'ha donat a la universalització de la cultura catalana. Si tenim en compte que l'Estat espanyol manté la cultura catalana en un estatus de mera tolerància, no ens ha de sorprendre que cada iniciativa que es faci per presentar-se al món directament es vegi sotmesa a tota mena de pressions. La fira de Frankfurt ha esdevingut un cas i exemple paradigmàtic. Però és important ser conscients dels diferents elements que hi ha en joc. Una bona utilització estratègica dels nostres recursos per d'universalitzar la nostra cultura tindrà un efecte positiu a curt terme, si les coses es fan bé, però també a llarg terme, sobretot en clau interna.
Perquè ens entenguem, tothom valora, podríem dir, el món valora, tenir reconeixement universal. Això és un primer pas per tal de, simbòlicament, legitimar i donar valor a la nostra cultura i a totes les seves manifestacions, i superar situacions de victimització, intimidació i acomplexament que anem patint de forma regular de manera més o menys explícita, que en definitiva tenen un efecte que sense gaire miraments podríem descriure com a colonitzador. Recordem els debats mediàtics al voltant de la fira del llibre de Frankfurt o, en l'àmbit de l'esport, el bloqueig sistemàtic a les seleccions nacionals. s per això que cal seguir fent un ús estratègic de la nostra activitat internacional i, sobretot, presentant-nos al món com un país i una nació, i no com una regió, amb tot el que això pugui comportar.