L'article 169 de l'Estatut de Catalunya aprovat al Congrés espanyol estableix que "correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament dins el territori de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura. Aquesta competència inclou en tot cas: la regulació, la planificació, la gestió, la coordinació i la inspecció dels serveis i les activitats". Queda clar que, de moment, aquest article no serveix per a res més que per evidenciar que l'Estatut de Catalunya -que van votar el 73% de la meitat de la població catalana que va participar en el referèndum- no es desplegarà fins que a l'executiu de Zapatero li vingui de gust, deixant a banda ja les reflexions del Constitucional sobre si el text estatutari és prou espanyol o no.
Mentrestant, la ministra de Foment, amb la reverència del PSC, es treu les puces del damunt venint a Catalunya per assegurar que la culpa de caos de Renfe la té el PP, i CiU, que li va donar suport, perquè no van invertir ni cinc en la millora de la xarxa de Rodalies. La presa de pèl monumental s'entén millor mirant el calendari: avui fa exactament tres anys, tres mesos i dinou dies que el PSOE va accedir al Govern espanyol, i des d'aleshores és francament difícil dur el control de les avaries i jornades accidentades que ha patit Renfe. En canvi, és ben fàcil comptar quants diners ha destinat aquest executiu a millorar immediatament les infraestructures: zero euros. Tot i que han anunciat plans de xoc i incomptables millores, aquestes no han arribat encara.
És en aquest context que el president de la Generalitat, José Montilla, demanarà l'inici del traspàs de Rodalies i Regionals de Renfe en la propera reunió de la comissió bilateral Estat-Generaltat, el 17 de juliol. El Govern no esperarà a què les inversions milionàries s'hagin executat, perquè considera ara "tan prioritari" que el Govern espanyol faci efectives les inversions com que traspassi el servei a la Generalitat. Fins ara, la tesi del Govern català era que primer de tot calia que Zapatero fes efectives totes les inversions necessàries a Catalunya, per després dur a terme el traspàs tenint assegurat un nivell òptim de funcionament.
Els motius reals del canvi de parer els desconeixem, però en tot cas, cal estar alerta, perquè un servei de Rodalies sense diners seria un mort més per a la Generalitat, que hauria d'enfrontar-se als milers d'usuaris farts del servei pèssim que s'ofereix.
El més important, però, és que els polítics no enganyin el ciutadà, i si de la reunió del 17 de juliol en surt un acord per al traspàs, que quedi clar que no és cap triomf polític de Catalunya, perquè això, com hem vist, ja ho diu l'Estatut.
