Antoni Castells, catedràtic d'Economia i acadèmic reconegut pels seus treballs, al marge del color polític que representa. Elena Salgado, llicenciada en ciències econòmiques, enginyera industrial i amb molts anys d'experiència en l'administració pública. Castells i Salgado pertanyen, sobre el paper, al mateix espectre ideològic, el socialisme, i formen part d'unes mateixes sigles, el PSC i el PSOE.
Però la seva resposta política a la crisi econòmica és oposada. Mentre Salgado i el seu equip de tècnics del ministeri d'Economia han empès Zapatero, contràriament a les recomanacions dels experts, cap a l'increment d'alguns impostos com a via per anar reduint el dèficit públic, Castells és partidari de no tocar els impostos en temps de crisi, perquè finalment repercuteix en el ciutadà mitjà. Amb tot, i malgrat l'opinió acadèmica i política del conseller català, l'executiu de Montilla ha beneït l'increment de l'IVA i d'alguns trams de l'IRPF previstos per al juliol vinent.
Potser no hagués calgut apujar l'IVA si Zapatero s'hagués evitat els regals electorals de 400 euros per a cada contribuent, o els xecs de 2.500 euros per cada fill portat al món. I potser ara no caldria esprémer més els ciutadans si en algun moment, ni que fos per curiositat, l'equip de Salgado i també del seu predecessor, Pedro Solbes, s'haguessin escoltat els savis consells d'organismes internacionals, una mica més preparats que el govern espanyol per fer front a la crisi. El FMI, la UE, l'OCDE, el Banc Central Europeu, els serveis d'estudis d'entitats financeres..., tots, sense excepció, van alertar que l'Estat espanyol no va pel bon camí. De nou, Spain is different, però aquesta Espanya segueix pensant que tots els cotxes circulen en direcció contrària per l'autopista menys ella.
El FMI estima en el seu informe Perspectives econòmiques mundials, que va fer públic a Istanbul la setmana passada, que l'atur arribarà al 18,2% de la població activa de l'Estat espanyol aquest any i superarà la barrera psicològica del 20% el 2010. Pel fa que a les previsions de creixement, l'organisme internacional considera que Espanya perdrà un 3,8% del seu producte interior brut (PIB) aquest any, i un 0,7% el 2010. En tot cas, adverteix el FMI, l'Estat espanyol serà un dels pocs països europeus que continuarà en recessió l'any que ve, i això redundarà en més pèrdues de llocs de treball.
La resposta de l'executiu, com no podia ser d'una altra manera, ha estat refusar les nefastes previsions en considerar que aquest organisme exagera, perquè com sempre, tot està controlat. Mentrestant, Alemanya, França i el Regne Unit ja han iniciat la recuperació, i mantenen una taxa d'atur molt més controlada i reduïda per una gran inversió pública per la creació de serveis públics que generen benestar i ocupació. Quan al gener del 2010 Zapatero s'assegui a la presidència de torn de la UE, potser obrirà els ulls. O no.
