El president de la Generalitat, José Montilla, té la missió de retornar l’alegria als seus consellers, deprimits pel pessimisme que impregna la societat catalana. Montilla intenta la tècnica de la risoteràpia, però només aconsegueix més desànim. Fins que li arriba un fax de Zapatero amb una llista de noves promeses, entre les quals, que la Generalitat gestionarà l’aeroport de Barcelona i podrà decidir sobre el seu futur. Aquí els consellers no poden deixar de riure... Però entre el gag del Polònia i la realitat, hi ha massa diferències?
Doncs després de l’acollida positiva que va tenir l’assignació d’espais de la T-Sud entre el mateix món empresarial i sindical que mesos abans s’havia unit per reclamar un aeroport intercontinental, el panorama no sembla massa esperançador. El catedràtic d’Economia Germà Bel, que ha liderat la reivindicació acadèmica per un aeroport intercontinental aportant xifres i comparatives amb la resta d’aeroports del món, ho té clar. Afirma que la decisió d’AENA a Barcelona reforça Barajas, en tant que prioritza companyies que no tenen interès a operar vols intercontinentals, i a la vegada, facilita l’enllaç amb Madrid amb el corredor aeri, de manera que arribin més passatgers a Barajas per enllaçar amb vols intercontinentals, on Iberia sí que hi té interès.
És per això que l’equip de màrqueting d’Iberia vol guanyar-se els catalans, i no només el president Montilla, que ja va elogiar la importància de la companyia espanyola el dia abans que es conegués la decisió d’AENA. Iberia ha enviat a tots els seus clients un correu electrònic en què anuncia la marca Catalunya Intercontinental. La companyia es vanta d’oferir més de 175 vols setmanals als Estats Units, Centreamèrica, Sudamèrica i l’Àfrica, oferint un servei “més ràpid, més còmode i amb més opcions”.
Sota aquesta marca, Iberia vol vendre als seus usuaris que el nou corredor aeri Barcelona-Madrid facilitarà encara més els seus viatges intercontinentals, i que viure a Barcelona no és un problema per sortir al món en avió, això sí, sempre que es faci escala a la capital espanyola, i presenta com a avantatges de triar aquesta companyia el fet que el client també gaudirà de les instal.lacions de la T4, que recordem-ho, va costar 6.500 milions d’euros. La promoció d’Iberia destaca que ofereix “més vols diaris amb reserva per al corredor Madrid-Barcelona-Madrid, connexions àgils a la T-4 de Madrid, control d’aduana a Barcelona, facturació a Barcelona fins a la destinació final, i el suport del Pont Aeri”.
Sigui com sigui, la marca de l’oferta és del tot enganyosa, perquè Catalunya no té 175 vols intercontinentals ni és cap porta al món. Sense passar per Madrid, cap punt d’aquesta promoció és real. Però potser serveix per tenir contenta una part de la societat catalana, la que d’entrada ja ha rebut amb més optimisme el repartiment de la T-Sud d’El Prat. D’altres sectors seran més difícils de convèncer.
