Un aeroport que opera 1.000 vols diaris però que no disposa de prou espai, i on AENA permet que el servei de handling –gestió d’equipatges- estigui a mans d’una companyia que pretén estalviar-se uns milions amb menys personal, un servei de Rodalies de Renfe que és capaç d’acumular deu incidències greus en una setmana, unes autopistes de peatge amb dos carrils que es veu col•lapsada regularment –no calen cues de 75km per determinar que la infraestructura ja no pot absorbir més vehicles- i una apagada històrica que va deixar Barcelona a les fosques durant tres dies, i que no estarà totalment restablert el servei fins a finals d’any, si hi ha sort. Aquesta és l’estampa de l’estiu 2007 a Barcelona, la capital de Catalunya. La situació és desbordant. Hi ha qui pensa que tot plegat s’arreglarà amb una injecció de diners als pressupostos de l’Estat espanyol per al 2008. Però el cert és que l'abandonament crònic per part de l'Estat espanyol de la inversió en serveis a Catalunya pot fer morir d'èxit l'economia del país. Amb una població creixent i un desenvolupament considerable en tots els àmbits, es corre el risc del col•lapse. L'única solució, a parer de molts experts, és una injecció potent de diners projectada a llarg termini per posar al dia les infraestructures i serveis, amb una previsió que superi els quinze anys.

Jordi Maluquer de Motes, catedràtic d'Història i Institucions Econòmiques de la UAB, adverteix que la demanda de serveis d'infraestructures creix tan de pressa que si no s'hi fan grans inversions, “en pocs mesos, ja no anys, la situació serà alarmant”. En aquest sentit, Maluquer fa referència al tall de subministrament elèctric que va patir Barcelona, i és contundent en assegurar que “si no es posa remei immediat al dèficit d'infraestructures crònic, abans que acabi el 2007 viurem nous episodis com l’apagada, en serveis com el ferrocarril, l'aeroport o qualsevol altre”. En el mateix sentit es pronunciava en una entrevista a Tribuna Catalana el vocal del Consell General del Poder Judicial Alfons López Tena, en què assegurava que amb un estat que té el 40% del PIB i una Catalunya que no arriba al 19%, “quan hi hagi la propera crisi econòmica, que hi serà, no tindrem estris econòmics per tirar endavant, moment en el qual la conversió de Catalunya en província serà més accelerada”. López Tena advertia que aquesta conversió ja s’està produint en el cas de l’aeroport de Barcelona i el ferrocarril, entre d’altres, de manera que “estan posant-nos al límit”. En aquestes condicions, sentenciava el vocal del CGPJ, “l'esfondrament econòmic i social de Catalunya s'esdevindrà en un termini de cinc a deu anys”.