"Els rics pagaran més impostos", va assegurar fa uns dies el president del govern espanyol en un acte de demagògia lamentable. ZP intentava així sortir al pas de la gran polèmica que ha encetat el seu executiu amb
l'anunci d'una pujada d'impostos ambigua que se suposa que ha de servir per reduir el forat que ara té la caixa espanyola i cobrir millor les necessitats socials dels ciutadans tocats per la crisi. Però el PSOE menteix. Sap perfectament que l'Estat espanyol mai no podrà apujar els impostos als rics -entenent per rics els ciutadans amb rendes molt elevades-, perquè aquests no tributen per IRPF sinó que tenen un sistema tributari a banda. I perquè sap també que la llei espanyola permet que els "rics" s'emportin el seu capital a un paradís fiscal sense cap mena d'impediment, de forma totalment legal.
Sense anar més lluny, a Andorra mateix. Per tant, el que és segur és que els rics no pagaran més, i que els que pagaran seran els de sempre, la classe mitjana, que a l'Estat espanyol és tot aquell que cobra entre 12.000 euros i uns 30.000 euros bruts anuals. Els pobres no paguen perquè són pobres, i els rics no paguen perquè són rics i això els dóna dret a endur-se les seves fortunes a un paradís sense donar cap explicació. Mentre no canviï la legislació, els rics queden fora del sistema tributari ordinari.
D'altra banda, els contribuents que sí paguen IRPF seran els més castigats en qualsevol pujada d'impostos. Però si el contribuent fos, per exemple francès, a canvi de la seva contribució rebria uns serveis sanitaris i educatius de qualitat, els seus pares tindrien una bona pensió i gaudirien de serveis públics infinitament millors que els que ofereix l'Estat espanyol. Els francesos se'n fan un tip, de pagar impostos. Però tenen un retorn a la societat que és a anys llum del cas espanyol. I no parlem ja del cas català. Si els Països Catalans disposessin dels impostos que paguem els catalans per donar-nos servei, ens podríem equiparar socialment a França, i pagaríem amb molt de gust, segur. Però ja sabem el pa que s'hi dóna: un espoli fiscal del 10,5% a Catalunya.
Ara, l'última de ZP és la proposta d'incrementar els impostos indirectes, és a dir, l'IVA i les taxes especials sobre l'alcohol, la gasolina i el tabac, així com eliminar la devolució dels 400 euros de l'IRPF. Tot plegat, segons el president espanyol, permetrà garantir les prestacions socials sense deixar sense efecte la rebaixa dels impostos que el seu propi govern ha fet des del 2004. Zapatero es mostra convençut que els ciutadans estan disposats a contribuir "una mica més" per fer possible que l'Estat pagui la factura social. Potser, si preguntés, trobaria molts ciutadans catalans disposats a contribuir "una mica més" perquè el seu país, i no Espanya, pugui gaudir d'una caixa social que eviti que una persona gran hagi de viure a Catalunya amb una pensió de menys de 400 euros al mes.
