Ni hi va haver cap novetat. La proposta del ministeri de Foment per segellar un «nou» model de gestió aeroportuària a l'Estat espanyol responia al guió previsible en una Espanya autonòmica com l'actual. Aena, amb un altre nom però igualment a mans de l'Estat, serà majoritària en el nou ens gestor, on la Generalitat en el cas del Prat i l'Ajuntament de Barcelona hi tindran un trista representació que només servirà per ser còmplices de l'ensorrada de l'aeroport català si no es fan polítiques comercials competitives com a la resta del món. A més, el ministre Blanco es lamentava de les crítiques dels catalans, assegurant que "com a espanyol, em dol que sempre es compari amb el de fora", referint-se a la comparació amb els resultats d'altres aeroports del món gestionats professionalment i de forma integrada amb el territori en què donen servei. Com a espanyol, li hauria de doldre que el seu país estigui encallat en una transició política que fa quaranta anys que va començar. Però d'això no en va dir res, Blanco.
Allò que hauria de preocupar ara la societat catalana és que l'aeroport, la infraestructura més potent del nostre país que ha de garantir el creixement econòmic, l'atracció de negoci forà -una multinacional anirà abans a Madrid, on té vols directes amb tot el món i unes connexions inexistents a Barcelona- i un profit econòmic, cultural i social per al conjunt Catalunya, es pugui convertir en una moneda de canvi política. Blanco va anunciar la setmana passada que, davant la disconformitat dels polítics catalans amb la proposta de Foment, la discussió dels detalls quedava ajornada fins a tenir nous interlocutors, sorgits de les eleccions al Parlament que s'han de celebrar el novembre d'enguany, si no hi ha canvis. s a dir, que l'aeroport pot ser un cromo intercanviable per altres cromos. El primer que ens ve al cap és: un hipotètic govern de CiU a Catalunya -amb el PSC no hi ha peix al cove polític perquè els vots al PSOE estan garantits- i un any després, un govern en minoria a Madrid del PSOE que necessités els 10 o 11 escons dels nacionalistes catalans, donaria molt de joc per al nou peix al cove. Què necessita CiU? Suport del PSC des de fora del govern? Un vot a la investidura? I el PSOE, el mateix a Espanya? I quin punt podria marcar-se CiU davant la societat catalana? Un avenç significatiu en la gestió de l'aeroport català.
En qualsevol cas, l'error de base l'han comès tots els partits catalans que van redactar l'Estatut. Si aquest hagués recollit les aspiracions de Catalunya amb l'aeroport, segurament ara tots ells tindrien l'excusa de dir que Madrid els ho va retallar, que no compleixen l'Estatut... Però no, com va recordar Blanco, "l'Estatut no en diu res, de la gestió de l'aeroport". Per tant, ara quedem a mercè de resultats electorals, estratègies de partits i peixos al cove.
