Si res no s'estronca, aquest dissabte l'aerolínia Spanair ja serà a mans catalanes després que aquest divendres se segelli la venda que fa mesos que es gesta. Un grup d'empresaris catalans controlaran el 80% de la companyia, fins ara propietat del grup escandinau SAS. La nova propietària d'Spanair es diu Iniciatives Empresarials Aeronàutiques, una empresa que s'ha constituït per agrupar inversors. De moment, SAS manté el 19,9% de les accions, i haurà de donar garanties que, efectivament, es farà càrrec del deute de 500 milions d'euros que arrossega l'aerolínia a canvi d'una ampliació de capital dels nous inversors.
A través d'aquesta societat, Catalana d'Iniciatives i Turisme de Barcelona tindran un 12% cadascú, els empresaris associats a FemCat assoliran el control d'un altre 20%, actuant conjuntament a través de la societat de cartera FemAir. A més, un grup d'empresaris liderats per Àngel Fernández, exfundador de Don Piso i exvicepresident del Barça, podrien aportar fons per a un 10% més. La resta del 80%, entre un 20% i un 25%, quedarà a mans d'altres inversors.
L'operació és una gran notícia per a Catalunya per dos motius. El primer, perquè pot ser un gran pas per garantir que l'aeroport d'El Prat no es consolidi com una infraestructura de segona categoria -el 2008 ha perdut 2 milions de passatgers, i les companyies de baix cost han pres el lideratge- i pugui aixecar el vol com li correspon pel país que l'acull. El Prat ha de ser una plataforma intercontinental del sud d'Europa, i sense vols de llarga distància no ho serà mai. Queda clar que Iberia no està interessada en Catalunya, i per tant, Spanair, que forma part de l'aliança mundial Star Alliance, pot ser un bon substitutiu. Dirigit per catalans, sembla clar que a més, tindrà una visió de país nítida. I en segon lloc, és una bona notícia perquè Catalunya necessita projectes empresarials potents pensats i gestionats des del territori.
Ara bé, l'optimisme ha de ser moderat. Spanair gaudeix d'un 13% de la quota de mercat de l'aeroport del Prat i té veu i vot en les exigències d'un gegant de l'aeronàutica com Star Alliance. s una gran oportunitat. Però AENA també sap que ho és. I Spanair no és la nineta dels seus ulls. De tots és sabut que la filla preferida és Iberia. Recordeu si no, qui té adjudicada la T-4 de Barajas, que va costar 6.500 milions d'euros a fons perdut de l'Estat.
Spanair pot ser un gran projecte, però ho serà amb el permís d'AENA i del govern espanyol. AENA gestiona de forma centralitzada tots els aeroports espanyols, i determina moltes condicions clau en la política comercial dels aeroports, com la concessió d'eslots a les companyies. De fet, els aeroports no tenen polítiques comercials en plural, sinó una de sola que s'aplica arbitràriament des de Madrid. Caldrà veure si Spanair pot aixecar el vol. Tot dependrà de les ganes que tingui AENA, és a dir, el govern espanyol, d'esclafar un projecte que ha aconseguit il·lusionar empresaris, polítics i fins i tot ciutadans.
