La situació esportiva al Barça és excepcional, de les millors de la història. I tenim sort que, en un club esportiu, aquesta és sempre la primera referència. Però fora d'aquí les coses comencen a pintar malament. S'ha engegat una cadena de fets successius tacats amb el rerefons de la campanya electoral on sembla que tot val. I els protagonistes, tots, ja han decidit en quina posició volen arrencar la carrera, tot i que uns començaran amb més encert que d'altres.
Les últimes hores les ha marcat l'aparició de Sandro Rossell a escena. No ell directament, perquè en això l'exvidepresident del Barça és prou intel·ligent i no crema la seva imatge. Són altres els que s'ocupen -per encàrrec o no- de vendre el seu producte i polir-lo a uns mesos vista de les eleccions. Ai, quin producte més llaminer aquestes futures eleccions! I quin empatx que en tindrem! De fet, un altre dels presidenciables, Ferran Soriano, no ha estat tant subtil i -lligat al seu càrrec a Spanair- s'ha prodigat més en els mitjans. Tot i així, Soriano fins ara ha estat elegant, o si més no, no ha estat polèmic ni polemista.
Una altra cosa és el que passa amb els candidats continuistes. Perquè el Barça és especial fins i tot en això. No presentarà una candidatura forta i cohesionada de continuïtat, sinó dues! Comencen malament arrossegats per les auditories de seguretat'. I la sensació, correcte o no, s'agreuja amb la paròdia que en va fer el Crackòvia' en l'últim programa, quan una reunió de la junta del Barça acabava a garrotades i marcada per unes normes que dictava el mateix Laporta. Ni més ni menys aquesta situació reflecteix la poca maduresa dels dirigents blaugrana en algunes situacions. Si Laporta controla, no passa res perquè tot es fa a la seva manera. I si passa, l'objectiu de les crítiques és ell. Però com que la junta no ha assolit aquesta maduresa, quan han d'anar deixats de la mà del president tot acaba en un descontrol absolut. Probablement és la conseqüència de la falta d'homes forts dins una junta que ha estat modelada a gust i imatge del propi president.
Perquè aquesta és l'última reflexió preelectoral. Un que no hi serà, Laporta, està agafant lloc dins l'espectre social català. Laporta, absolutament desbocat en el càrrec, s'està mostrant fort i decidit parlant obertament de la independència del país, d'amenaces o de la caverna mediàtica espanyola. Tots, a la seva manera, s'estan posicionant de cara a les pròximes eleccions.
