La roda de premsa de comiat d'en Pep Guardiola encara cueja. L'entorn de l'entrenador acusa la directiva d'haver-lo traït i aquesta es defensa assegurant que anunciar en Tito com a tècnic al mateix moment era el més convenient per al club. Això i amenaçant amb querellar-se contra aquest entorn. Embolica que fa fort.
Anem per parts. Anunciar el nom de Tito era realment el millor per al club? Es pot pensar que sí. I, de fet, molts van pensar que sí. Però si calia anunciar el Tito per no generar un relleu traumàtic, on estava Tito? Per què no parla?
Passats uns dies, i amb la distància adequada, cal preguntar-se si la roda de premsa que es va viure era la manera d'acomiadar el millor entrenador de la història del Barça. I no només això. És necessari també denunciar l'entorn del tècnic? Què es pretén amb tot plegat?
Els defensors del president s'excusen dient que Guardiola, en el fons, és només l'entrenador, un empleat del club. I és ben veritat. Però aleshores, per què la directiva va esperar a que fos el Pep qui els encarregués un director esportiu? Per què va haver de sortir l'entrenador a donar explicacions sobre el pollastre dels avions i el partit al Reyno de Navarra? Havia de ser Guardiola qui reclamés més o menys obertament la discriminació dels àrbitres envers l'equip?
Si era només un empleat, l'entrenador, per què queda la sensació que ha hagut de fer de portaveu i de president? Realment, Guardiola hauria de ser només l'entrenador. Però per una cosa o altra no ho ha estat. I ara, apel·lar al contrari, és, com a mínim, incoherent.