Ben al contrari, s'entesta a anar obrint fronts de confrontació per amagar la seva ineficàcia i la seva manca de lideratge, per no parlar dels múltiples casos de corrupció que van caient com una gota malaia cada dia que passa, tot convertint aquesta pràctica en un fet quotidià i, aparentment 'normal', cosa ben perillosa. El PP fa de la pròpia incapacitat per governar una excusa per anar creant enemics i aquest frenesí el porta a cometre errors que des de Catalunya hauríem de saber aprofitar. No té més raó qui més crida, ben al contrari.

Davant d'això, el Govern de Catalunya ha anat encarant un camí que mostra tenir una fita clara, malgrat les múltiples dificultats. Dificultats que podem anar superant si tenim ben enteses dues coses: que no hem de deixar-nos arronsar per cridòries interessades i barroeres, i que ens cal defensar junts el nostre país.
Cal que tots siguem protagonistes dignes del nostre moment històric"
Per això cada dia que passa costa més d'entendre que hi hagi dirigents polítics que demanin la unitat dins el seu partit i que, en canvi, no siguin capaços de practicar la mateixa disciplina a nivell de país. Pere Navarro hauria de saber que aquesta flagrant contradicció té sempre un preu car i que no sols representa una indignitat no estar al costat de la gent quan aquesta és l'única raó per la qual la política té sentit. Navarro i el PSC es converteixen d'aquesta manera en facilitadors del festival d'invectives que va llançant el PP. Ben trist paper, fer el joc a qui defensa just el contrari que la teva militància.

El procés que ha iniciat el poble català no és una quimera de Mas, com vol fer creure el PP o C's, ni la lluita interessada de partits per a la defensa del seu espai electoral. Darrere el nostre procés cap a la independència hi ha una col·lectivitat diversa, transversal quant a edat i condició social que s'ha revelat molt nombrosa i que és qui està portant la batuta. Partits com el PSC, per no esmentar també altres formacions que aquests darrers temps festegen amb ell, o ell amb elles, s'haurien d'adonar que quan un poble es posa en marxa, i ara és el cas, més tard o més d'hora la història no el pot aturar.

Amb raó deia Norberto Bobbio, un dels pensadors més destacats dels nostres temps, que "no existeix una llibertat perduda per sempre, ni una llibertat conquerida per sempre: la història és un entramat dramàtic de llibertat i opressió, de noves llibertats contestades per noves opressions, de velles opressions abatudes, de noves llibertats retrobades, de noves opressions imposades i de velles llibertats perdudes."

Cal que tots siguem protagonistes dignes del nostre moment històric.