Qualsevol proximitat entre l'entrenador del Barça i els clàssics grecs queda exagerada, tan sols estem parlant de futbol! Però aquesta Tribuna ha pensat en els savis de la Grècia antiga per entrar en una discussió en veu alta sobre el discurs que utilitza públicament Guardiola. Als sofistes se'ls atribuïa "l'art pràctic del bon govern" i ho aconseguien sovint gràcies a la captació del seu discurs. Guardiola ha estat intel·ligent en tot moment quan ha parlat. Sovint ha dit el que l'aficionat volia sentir -coneix la casa i l'entorn, ha utilitzat l'elegància fugint de polèmiques innecessàries i ha defensat els seus jugadors quan els elogis han fugit de l'atmosfera blaugrana. Les paraules a la sala de premsa no fan jugar ni millor ni pitjor però sí que juguen amb la imatge del club. I quan les coses van malament al camp, les declaracions fora de lloc serveixen per animar als malhumorats que cerquen excuses.
Ara bé, com els sofistes, les paraules de Guardiola no són màgiques. I en el futbol si els jugadors no apliquen bé els plantejaments tàctics, si el percentatge de sort necessària no apareix, si les lesions castiguen, si els resultats són dolents... en definitiva, si la paciència s'acaba, tururut!
Ja pot ressuscitar Plató que les paraules no convenceran ningú. En això, Guardiola, llest, s'ha assegurat l'esquena des del primer dia amb un discurs que l'ha afavorit. A la presentació de l'equip no va prometre títols com acostumen a fer alguns delirosos que pequen de bocamolls. Ell només va parlar de treball. Quan l'equip va arrencar amb resultats decepcionants, va defensar públicament els jugadors fent-se'ls seus. Quan han arribat les golejades no n'ha "fardat" ni ha exhibit falsa modèstia, sinó que se n'ha mostrat content i orgullós però ha advertit que no era una situació normal. Davant la relliscada a l'estadi contra el Basilea va sorprendre assegurant que era "un avís que aniria bé a l'equip i als aficionats". I quan tothom s'ensumava la pluja de gols davant el Benidorm a la Copa, Guardiola, antipàtic, va declarar que veia coses que no li agradaven gens.
El Barça ha superat l'eliminatòria sense brillar i, en comptes de remetre a les seves paraules de 24 hores abans, just quan podia presumir d'haver avisat, felicita l'equip amb un "estic satisfet i orgullós dels jugadors" per haver superat "un dels partits més difícils". Guardiola domina el discurs, se sent còmode en ell, i això, en un club com el Barça, juga al seu favor.
Ara que van bé les coses a Can Barça, el somriure cofoi dels aficionats culers es gira, indissociable com sempre, cap a Madrid per gaudir amb el què passa. Aquesta Tribuna desgranava fa just una setmana els mals blancs i s'aventurava a profetitzar-ne de nous. Des de llavors, més que ploure, ha diluviat a la capital de l'estat. Guti fa el ridícul sortint de nit, sent caçat pels periodistes, tapant-se patèticament la cara amb una bossa i, finalment, insultant. Schuster, desconeixedor de les arts sofistes, segueix fent amics, l'equip encaixa tres gols a casa contra el Màlaga i cau eliminat al Bernabéu contra el Real Union d'Irún. Per acabar-ho d'adobar, la greu lesió de Van Nistelrooy l'allunyà del gol pel que queda de temporada. Calderón, el president, mira cap al cel esperant una clariana que no fa pinta d'arribar.
