Fent un cop d'ull als quioscos de casa nostra, el cap de setmana ens deixa tres triomfadors: Contador, Alonso i Lorenzo. Aliens a aquesta realitat, dos catalans vesteixen pàgines residuals amb els seus títols de campions del món mentre que d'altres podrien ser protagonistes complementaris dels tres triomfadors del diumenge.
No és que els èxits dels esportistes catalans estiguin silenciats però sí que estan amagats, són difícils de trobar. En certa manera és lògic que això sigui així en els mitjans espanyols -els que consumim també cada dia-, però no ho és tant quan passa en els catalans. Toni Bou ha sumat el seu quart mundial de Trial a l'aire lliure mentre que Kilian Jornet ha eixamplat la seva hegemonia amb el campionat del món de Curses de Muntanya. Però és que a més, en ciclisme, Joaquim Rodriguez ha acabat vuitè al Tour, Alguersuari i De la Rosa han disputat el Gran Premi d'Alemanya de Fórmula 1 i Dani Pedrosa ha caigut quan liderava la cursa de Laguna Seca. Tots ells al costat de Contador, Alonso i Lorenzo. Perquè costa tant trobar els esportistes catalans quan no guanyen? Aquesta és la lògica de la majoria de mitjans. Primer els exitosos esportistes espanyols. Després, els catalans.
Una altra qüestió són els èxits tacats per la polèmica. Fernando Alonso i Alberto Contador són, ara mateix, els millors o uns dels millors del món en les seves especialitats. A vegades però, s'equivoquen. Contador ho va fer el dia del problema mecànic d'Andy Schleck. Alonso quan va superar amb facilitat Massa seguint les ordres d'equip. No és que s'equivoquin o no amb el seu gest -possiblement van obrar de forma correcta- sinó amb les seves declaracions posteriors quan van voler girar la mirada cap a una altra banda negant allò innegable. En això però, semblen intocables perquè gairebé ningú els qüestiona i cap mitjà els ha criticat les formes. Convertir els ídols esportius en persones humanes els acosta més a la gent i si s'equivoquen no cal fer-se l'orni ni riure'ls les gràcies. Per sort, les taques gairebé s'han diluït perquè tampoc es mereixen més importància. Però ser justos i conseqüents és responsabilitat dels tots, esportistes, periodistes i aficionats. Sinó, l'esport s'acaba convertint en "una patraña de niñatos" (Carlos Sastre, 22 de juliol després de l'etapa amb final al Tourmalet).
