Barcelona ·
No és notícia. No és novetat. s un nou capítol (que, malauradament, de nou en té poc) a afegir a la llarga llista de manipulacions de TVE per tergiversar la realitat catalana (a un parell de setmanes, només, de la famosa xiulada censurada, de rècord). Aquest cop a Informe Semanal', la "joia de la corona" informativa de la televisió espanyola.
Presentava aquest dissabte Lorenzo Milá un peça titulada "El Barça hace historia" i a casa ens vàrem alegrar que TVE es fes ressò de les gestes de l'equip. Se'ns va escapar, fins i tot (perdoneu la ingenuïtat), un "és que el Milá és català" (i podríem haver afegit d'aristocràtica nissaga vinculada a la terra: el seu pare és comte del Montseny).
Però la nostra alegria va durar escassos segons (que a la tele tot va molt ràpid). Amb la coartada d'assenyalar la multitud d'orígens de la cantera blaugrana (cert! i a destacar!) de la que, aquest any, com feia temps que no passava, s'ha nodrit el primer equip, el leitmotiv del programa va ser l'espanyolitat -no explícitament mencionada- del Barça que alguns -això sí, dit explícitament- "partits i grupuscles" (sic) intenten fer-se seu per interessos polítics. Aquest és el plat. Els ingredients:
Ni un quadre amb la senyera al costat d'una bandera del Barça en els 12 minuts que dura el reportatge. Sí una bandera asturiana (de nou, sic) i espanyoles.
Ni una sola aparició d'un jugador o aficionat del Barça cridant "Visca el Barça i visca Catalunya!" (ho van cridar TOTS, no?) i sí "Viva Barcelona, viva Cataluña y Viva España".
Ni una sola entrevista a un jugador, entrenador o aficionat. Sí una entrevista (l'única a part de les de Laporta, Cruyff i Estiarte) a l'alcalde del municipi de Fuentealbilla (Albacete) tot remarcant els forts vincles que manté Iniesta amb la localitat de la seva família.
Ni un entrevista actual a cap jugador o entrenador. Si una entrevista a Iniesta quan era petit i deia que els seus equips eren el Albacete i el Madrid, a la qual la veu en off afegeix que si bé era així se'l va acollir a la Masia on conviuen el millor de l'àmbit local (sic), nacional (espanyol) i internacional, tot convertint en "sufisme" la identificació d'un equip "amb una idea nacionalista quan parlem d'un futbol mestís", el que no pot fer altra cosa que "enverinar". I, a continuació, extenses imatges dels brètols enfrontant-se als mossos.
Qui pensi que la manipulació que descric és tan descarada que no pot ser certa pot mirar-s'ho al web d'Informe Semanal. No vull que això sembli un pamflet victimista; potser l'única utilitat que pot tenir un article així, és preguntar-se en veu alta com ens podran entendre si qui ens ha d'explicar Ebre enllà ho fa així. I tenir-ho a mà per quan algú ens vingui amb el conte de la idíl·lica Espanya de tots (plural n'han dit). Jo segueixo entossudit a pensar, des de la meva posició sectària, que alguna relació deu haver-hi entre Catalunya i el Barça...