La derrota blanca a Pamplona no és definitiva. Però ha de ser suficient perquè el Barça s'endugui la lliga. El Madrid convulsiona i només un daltabaix blaugrana pot fer que es recuperi.
El projecte Mourinho' ha petat. Ha saltat pels aires de la manera més sorprenent. Sorprenent perquè ha estat en mans de protagonistes inesperats. D'una banda, José Antonio Camacho. Madridista entregat, però l'home que ja ha plantat en dues ocasions a Florentino Pérez. Qui li havia de dir. A ell, i als Indar Gorri, que durant el partit li cantaven al seu tècnic proclames de l'estil: "Vete con ellos, Camacho vete con ellos-" o "Camacho kampora". Això a la banda, però és que dins del camp, una associació entre Carlos Aranda i Javi Camuñas va enfonsar el Madrid al pitjor dels seus malsons. Dos jugadors fets i formats al planter blanc, esmicolant les esperances d'un president, d'un entrenador, d'un equip i d'un club que diu adéu a la lliga ja al mes de gener.
El Madrid s'acomiada, i amb raó. Perquè sap que aquest Barça no el deixarà tornar. I és que d'això és del que es tracta. La lliga ja és a mans de Guardiola i els seus. El Madrid ja no compta. Seguirà convulsionant, seguirà allà, però ja només pot aspirar al campionat si el Barça li dóna aquesta potestat. Per sort per als culers, sembla que l'autocomplaença de l'era Rijkaard forma part d'un passat molt llunyà, però també d'una lliçó ben present.
La lliga no ha acabat, afortunadament. s moment de gaudir-la, assaborir-la. La lliga no ha acabat, ni volem que acabi. Això no està fet, ni ja està guanyada. s millor així. La lliga no ha acabat, tot el contrari. Que duri.
