Diu el Diccionari de la Llengua Catalana que reivindicar significa Alliberar d'una injustícia. I entenc que això és el que es va proposar el Barça quan va decidir omplir la llotja de dones. Reivindicar la injusta situació que el gènere femení viu al món actual. Una decisió que ha aixecat bastanta polseguera.
El fet reivindicatiu, la idea de denúncia que ha volgut transmetre el Barça no és criticiable. És una filosofia fidel a alguns dels orígens i principis del club. Progrés, universalitat, modernitat. La intenció és bona.
Alguns, però, es pregunten si cal reivindicar el gènere femení. De si fer-ho suposa una discriminació positiva, un tracte de favor o allunyar-se de la tan desitjada igualtat. I aquí cal dir que, per més que hi ha hagut avenços exigibles, la situació encara és prou discriminatòria com per no fer-nos sentir vergonya com a societat.
Una altra cosa, i d'aquí vé el rerefons del debat, és la manera, el com, que ha escollit la junta de Sandro Rosell. El president ha convidat algunes de les dones més prominents del país, d'altres no tant, a ompir la llotja del Camp Nou. Rosell i els seus han renunciat al seu lloc a la 'zona noble' per cedir-lo, un dia, a les dones de Catalunya. I això ja no agrada tant. D'una banda, perquè és vist com un gest de condescendència en vers la dona. I és veritat. El poder, l'autoritat, l'home, decideix, per un dia, cedir el seu espai al col·lectiu femení, que no hi pot ser habitualment.
El poder, l'autoritat, l'home, decideix, per un dia, cedir el seu espai al col·lectiu femení
De l'altra, perquè ens recorda que la llotja del Camp Nou, com moltes altres llotges, són habitualment plenes d'homes, i ja sabem que aquest és un espai que representa el poder. La llotja d'un estadi és el símbol de poder no només de la pròpia institució, sino dels poders que rodegen l'elit de l'esport, que en són molts. I en aquest cercle, la igualtat de gènere no en seria una definició. Tampoc a Catalunya.
Amb tot, fa l'efecte que la directiva del Barça ha volgut ser al costat de les dones però que no s'ha aturat gaire a pensar sobre com podia fer-ho. Quina era la millor manera de transmetre el missatge. Per ser fidels als seus principis de club, d'entitat, més que cedir la butaca, el que hauria de fer el Barça, és convidar més habitualment dones a la llotja. Convertir el fet excepcional en fet habitual. Això és la normalitat. Això és la igualtat. I això és també un mínim exigible. Seria un gran indicador de salut del propi Barça i també per a tot el país.
