Començant, com és obvi,  per la davallada en el rendiment del Barça. Si algú en tenia algun dubte o es creia les voluntats de l'altaveu de l'estat, dissabte el Barça va deixar clar que  la fam està intacte i l'antídot per acabar amb el seu domini encara és molt llunyà. Ensopegar ho fa tothom. Això els humanitza. L'important, diuen, és tornar-se a aixecar. Contra l'Osasuna, el Barça es va alçar i amb molta força.

Qui també va ensopegar, i res més, és el millor Madrid de la història, que ja aventuraven alguns. El Madrid torrencial que atropella i esclafa qualsevol rival. L'equip que no deixa ni rastre d'esma per al contrari i el conjunt que, segons els mateixos, ja  havia començat a destronar el Barça. Davant el Llevant ha ensopegat, i de quina manera.

Per últim, també ha caigut el discurs de la lliga dels dos equips.  Aquell conte amb tics de realitat que els clubs mitjans exposen per desviar la seva mala gestió.  En només tres partits, els abusadors, els que s'ho enduen tot i que per això no tenen rival, els que tenen xec en blanc per part de la pròpia lliga i també dels bancs, han punxat en camps d'equips petits. La Reial i el Llevant ara hauran d'alçar la mà davant les acusacions i dir, "si, hem estat nosaltres els que hem punxat el globus".