El Barça ha presentat Alexis Sánchez el mateix dia que perd a Bojan Krkic. Les preferències de Guardiola pel que fa al perfil de l'equip són evidents. Desbordament i ambició.
Alexis Sánchez és un gran fitxatge pel Futbol Club Barcelona. La 'ardilla', com li diuen a Xile, és, d'entrada, un jugador contrastat. Millor jugador del calcio amb l'Udinese, Alexis ha fet aquesta darrera temporada el salt qualitat que els grans d'Europa esperaven.
En segon lloc, Alexis és un jugador molt jove, de només 22 anys i amb un gran futur per endavant. Però ja fa molt de temps que es mou en l'elit d'aquest esport. Sent encara juvenil, era internacional absolut pel seu país i titular al Colo-Colo, un dels grans del campionat xilè i l'equip d'on el va fitxar River Plate. Dos anys després, amb només 19, l'Udinese se'l va endur a Itàlia. Amb 22 anys, Alexis té el perfil per esdevenir una estrella al món del futbol. Ja és a l'últim graó, segurament, el més complicat.
Però a Pep Guardiola, tot això tant li fa. El tècnic de Santpedor veu en Alexis un dribbling, desbordament, cada vegada més inusuals al món del futbol. La figura del clàssic extrem que amb els anys s'està perdent. Aquesta és la verdadera aposta de Guardiola, el desequilibri en l'un contra un. És veritat, Alexis no ha jugat enganxat a la banda amb l'Udinese ni tampoc ho ha fet amb Xile durant aquesta Copa Amèrica. Millor, perquè el 'niño maravilla' haurà de saber veure i interpretar quin és el moment idoni per, sense pilota, arrancar a córrer en direcció a porteria esperant la passada de Messi. Guardiola aposta per depurar l'estil.
