Aquesta setmana no hi ha futbol. Bé, n'hi ha de seleccions però la nostra encara no juga. Cada cop que ens trobem davant d'aquesta situació, veiem un moment per desconnectar de la vertiginosa velocitat que ens ofereix el futbol, el de clubs. I hi ha formes diferents d'afrontar aquests dies lights. Quan el teu equip va bé, la sensació que t'inunda és de tranquil·litat, com de pau interior, com l'alleujament que et proporciona la feina ben feta. s el cas dels seguidors del Barça. I per obrir aquestes mini vacances, el president Joan Laporta va declarar que "l'equip actual del Barça és el digne hereu del futbol del Dream Team". Pam i cap a casa. A mirar-se el futbol d'aquests dies des de la distància, sense patiments i, si apareix alguna cosa millor a fer, desconnexió total.
s curiós com pot afrontar-se una setmana sense futbol. Aparentment, de forma freda, estrictament matemàtica, tothom hauria de descansar per igual. s a dir, 8 o 10 dies de vacances, per relaxar-se i fugir de la tensió que regala el dia a dia de la lliga. El nombre de dies sense competició és el mateix per tothom però l'encarament emocional davant aquesta situació pot arribar a ser radicalment diferent. Mentre Laporta, descansa com en un somni babejant, Dani Sanchez Llibre pateix entre reunions que flirtegen amb la paraula dimissió. Mentre Pep Guardiola aprofita per analitzar els detalls que han de conduir l'equip cap a l'èxit, Mauricio Pochettino puja caminant fins a Montserrat per pregar a l'ajuda divina. La comparació no està feta amb mala baba. Únicament demostra que davant una aturada aparentment igual per tothom, l'estat emocional balla en una forquilla cruelment àmplia.
Abans d'aquesta aturada, Joan Laporta va alimentar les plomes periodístiques amb aquest "digne hereu del futbol del Dream Team". Molt probablement té raó. El futbol del Barça de Pep Guardiola és espectacular i, per ofensiu, àgil i atractiu, té reminiscències cruyffístiques'. Guardiola fa bona la línia que uneix l'alumne amb el mestre. Ara bé, el Barça actual deixa menys aspectes a la improvisació, a la confiança als tocs magistrals del mestre, a les decisions incomprensibles de resultats satisfactoris. Aquest Barça és més treballat, coneix els rivals al detall, s'esforça en les jugades d'estratègia i, quan les coses van mal dades, només llavors, es prova amb Busquets de davanter centre. Sí, Laporta té part de raó. El Barça de Guardiola no és el de Cruyff. Però per alegria de la vista, el seu futbol ens hi trasllada per llargs moments.
