Mariano Rajoy, al marge del desgavell intern que pateix el PP, té motius per estar satisfet. Els socialistes han perdut les eleccions a Galicia i a Euskadi. Els populars han recuperat la Xunta i el PNB ha derrotat Patxi López. Les previsions del PSE eren força optimistes i anaven més enllà dels 25 parlamentaris bascos que finalment els han atorgat les urnes. La desfeta gallega obliga al PSOE a moure fitxa a Euskadi per salvar els mobles, i això tindrà uns efectes col·laterals no desitjats per a Zapatero: el Lehendakari López dependrà totalment del PP, i un PNB enfurismat deixarà de ser la crossa del govern espanyol al Congrés dels Diputats. El líder del PSOE necessita nous socis a Madrid. Les últimes eleccions autonòmiques li han complicat, i molt, les coses.
El PNB passarà a l'oposició disposat a servir a Zapatero el plat fred de la venjança quan sigui possible, perquè Sabin Etxea no oblida mai. Un alt càrrec de l'actual govern basc ha resumit d'una manera molt gràfica quina serà l'actitud del PNB envers els socialistes tan bon punt perdi el poder: "No matarem mosques a canonades, però tampoc deixarem que cap mosca voli." O sigui que, des de l'oposició, Urkullu, Erkoreka i companyia no estan disposats, precisament, a fer la vida agradable a Zapatero i López.
A Euskadi no s'ha produït cap canvi polític. La majoria de la població continua sent abertzale. El que ha canviat són les regles del joc. Socialistes i populars les han alterat per dissenyar un parlament que respongui als seus interessos i ho han aconseguit a través de la Llei de Partits. El resultat és ben evident: l'esquerra abertzale il.legalitzada i el PNB a l'oposició. La víctima de la Llei de Partits és el conjunt de la societat basca i no sols el moviment independentista. L'Estat ha jugat a llarg termini. Primer va situar en el punt de mira a l'esquerra abertzale i ara recull els fruits desallotjant del poder al PNB.
Es tanca el cercle. En canvi, el PNB ha jugat curt i ha llençat pedres sobre la seva pròpia teulada col·laborant amb l'estratègia del tàndem Zapatero-Rubalcaba contra l'esquerra independentista pensant que així obtindria rèdits polítics. Madrid, com Roma, no paga a traïdors. Mentre a Espanya alguns analistes es pregunten si estem davant d'un nou cicle polític marcat pel principi de la fi de Zapatero, a Euskadi les coses comencen a clarificar-se una mica. Amb tot el que ha plogut i s'ha escridassat, el PNB ha acabat oferint un govern de coalició al PSE -rebutjat immediatament per López- i a ulls dels abertzales la legitimitat espanyola ha quedat tocada de mort. El control de populars i socialistes sobre el Palau d'Ajuria Enea no és una mostra de fortalesa, sinó tot el contrari. Revela la feblesa del projecte espanyol a Euskal Herria.
A Madrid no li cal suspendre l'autonomia basca per subjectar-la en curt, en té prou amb intervenir-la policialment i judicial. Espanya acabarà pagant un preu molt alt per aquesta aposta tant desvergonyida i arriscada. Un Lehendakari espanyol -perdó pel contrasentit- governarà a partir d'ara els bascos, però entre els abertzales la desafecció cap a Espanya no sols es manté, sinó que va en augment.
