Ni en el joc de la pilota el PNB i l'esquerra abertzale es posen d'acord. El partit entre les seleccions basca i catalana del pròxim 29 de desembre és l'últim motiu d'enfrontament i, ara com ara, els independentistes guanyen el partit. La gent de l'òrbita de Batasuna ha aconseguit marcar un gol als penebistes per tot l'escaire. Finalment, la pressió dels jugadors bascos ha fet possible canviar el nom de la selecció d'Euskadi pel d'Euskal Herria. No és un canvi innocent, té profundes connotacions polítiques que posen de relleu, un cop més, els models oposats de país que defensen els uns i els altres. Euzkadi -amb ‘z' - és el terme que es va inventar Sabino Arana, el pare del nacionalisme basc i fundador del PNB, per designar el seu país. L'Euzkadi sabiniana engloba tots els territoris bascos (Araba, Biscaia, Guipúscoa, Navarra i el País Basc francès).
Fa només unes setmanes, el nou president del PNB, Iñigo Urkullu, reivindicava el terme Euzkadi -amb la ‘z' de Sabino Arana- per referir-se a tots els territoris bascos. Es tracta d'un concepte superat per la majoria dels abertzales, els quals prefereixen el d'Euskal Herria (poble basc), nom que prové de la tradició foralista i que data del segle XVI.
L'avantatge d'anomenar Euskal Herria al conjunt de la nació basca és que, per exemple, els basquistes de Navarra el prefereixen, s'hi senten més identificats perquè, sovint, el d'Euzkadi és interpretat com una imposició penebista. De fet, un dels lemes més repetits en la dècada dels anys setanta, en plena Transició, era el "Nafarroa Euskadi da" (Navarra és Euskadi). A finals del segle XIX, Sabino Arana va proclamar, des de Bilbao, que "Euzkadi és la pàtria dels bascos" i, des de llavors, el PNB va relegar a un segon pla la vella denominació d'Euskal Herria. L'esquerra abertzale va recuperar aquest concepte cultural i geogràfic i li va donar contingut polític. L'Euskadi autonomista del PNB xocava amb l'Euskal Herria sobirana dels independentistes.
En plena guerra civil -el 1937- el lehendakari Aguirre va impulsar una selecció de futbol basca que va recórrer Europa, Rússia i Sudamèrica per denunciar les agressions franquistes i donar a conèixer l'existència d'Euskadi com a nació. Aquest equip era conegut com l'Euzkadi. Després de la dictadura, la selecció basca va tornar a ser una realitat i va assumir el nom de la comunitat autònoma: Euskadi.
Ara, però, l'equip de fútbol ha deixat de dir-se així. La nova denominació és selecció nacional d'Euskal Herria, tal i com reclamava l'esquerra abertzale, Esait (la plataforma proseleccions basques) i la majoria dels jugadors bascos. A Urkullu no li ha agradat gens: "Quiero manifestar mi contrariedad histórico política por el cambio de la denominación Euskal Herria en lugar de Euskadi de la Selección Vasca de fútbol. Y, sobretodo, contrariedad ética por deberse a una actitud de presión orquestada y protagonizada por determinados jugadores".
Iñaki Anasagasti, senador del PNB, interpreta el canvi de nom com una operació "antipeneuvítica" i anuncia que "si tenia alguna duda para ir o no al partido de la Selección de Euskal Herria ya he despejado mis dudas. No iré a verles como fui el año pasado con mi crío a Barcelona. A mi me gusta ver jugar a la Selección de Euskadi. No a la de Euskal Herria".
Com en la política, queda clar, també en el futbol, on juga el PNB i on ho fa l'esquerra abertzale. Els penebistes no volen Euskal Herria perquè no la poden controlar, només se senten forts en aquesta petita porció del país dels bascos que es diu Euskadi i que gestionen des de fa trenta anys amb l'ajut dels socialistes. Urkullu i Anasagasti prefereixen marcar-se gols en pròpia porta abans de permetre que Euskal Herria guanyi el partit que disputa des de fa uns segles contra Espanya i França.
