s la paraula de moda i ja forma part del vocabulari polític basc. "Deslegitimar" és el mot més repetit aquests dies. L'ha posat en circulació el nou govern de Patxi López i anuncia un propòsit: deslegitimar políticament a ETA i a l'esquerra abertzale il·legalitzada. El canvi que venen els socialistes bascos des del Palau d'Ajuria Enea inclou
diverses idees-força que repeteixen de manera constant amb l'intent que calin entre els ciutadans, però totes persegueixen la mateixa finalitat: que l'independentisme basc es converteixi en un projecte marginal, sense suport social.
Per començar, l'executiu socialista de Vitòria nega l'existència d'un conflicte polític i només reconeix com a víctimes de la violència les provocades per ETA. Fins i tot, en un exercici de revisionisme històric, el Lehendakari oblida l'etapa de la dictadura franquista i afirma que "totes les víctimes del terrorisme han mort per defensar la democràcia." L'estratègia de López per deslegitimar a l'esquerra abertzale té tres àmbits d'actuació. El policial, amb un conseller d'interior, Rodolfo Ares, que aposta per "combatre a ETA fins que sigui derrotada". L'Educatiu, amb la consellera d'ensenyament, Isabel Celaá, que aspira a que "totes les aules basques respirin simpatia cap a les víctimes". I l'últim front és el mediàtic, amb Alberto Surio, el nou director general d'EITB, qui ja avança que la ràdio i la televisió públiques d'Euskadi "no seran cap altaveu per fer propaganda d'organitzacions il·legals".
El famós canvi que els socialistes ofereixen als bascos -amb l'ajut del PP- és la via policial. Més repressió mentre es nega l'existència d'un problema polític, es fa desaparèixer una opció política arrelada entre una significativa part de la ciutadania, i es tanca la porta a una sortida dialogada. López no vol parlar amb Batasuna i situa els límits del diàleg amb la resta de partits en el respecte al marc legal vigent, és a dir, Estatut i Constitució. I tot aquest paquet de mesures les impulsa un dirigent polític que fa només dos anys es reunia en secret amb Arnaldo Otegi per buscar un acord de pau que pivotava sobre el dret a decidir.
Ara, el Lehendakari ja no busca un pacte amb l'enemic i se'n guarda prou també d'intentar-ho amb la resta d'adversaris polítics, perquè, com reconeix, "sabem com som, a vegades, els partits polítics. Si seiem en una taula pot sortir de tot i prefereixo que no surti de tot". Li fa por el debat polític. A Euskal Herria ningú és innocent i tothom té un passat, també les formacions que ara es presenten com a legítims deslegitimadors. No cal recordar els episodis de guerra bruta del GAL i d'altres sigles.
No s'adonen que el que uneix a l'esquerra abertzale no són els atemptats d'ETA, sinó el desig de construir un Estat Basc independent a Europa. Que la deslegitimació que impulsa Espanya no és possible mentre segueixi vigent la Llei de Partits, la dispersió dels gairebé 800 presos bascos, la clausura de mitjans abertzales, els casos de tortures policials no resolts i denunciats per la mateixa ONU...
Serà curiós veure com en el futur els deslegitimadors fan una altra tombarella i acaben asseguts, disposats a parlar de tot, davant dels que avui pretenen deslegitimar. La resta, el que està passant aquests dies, és pura propaganda per forçar que aquest moment arribi el més tard possible.
