Carmen Guisasola.

Bilbo · El PP ha vetat, fins i tot, la presència d'una etarra penedida. El departament d'interior basc havia convidat a Carmen Gisasola, actualment a presó per tres assassinats, a pronunciar una conferència i amb la intenció d'utilitzar l'antiga cap de comandos d'ETA com un trofeu guanyat a l'enemic.

El ministre de l'interior, Jorge Fernández Díaz, no està disposat a clausurar un congrés on hi participi una exmilitant d'ETA per molt penedida que estigui del seu passat. Polèmiques al marge, el Congrés de la Memòria organitzat per López ha permès conèixer quins són els referents internacionals que els socialistes –amb el vist-i-plau dels seus aliats del PP– pensen que poden ser útils per resoldre el conflicte basc: l'Alemanya nazi, la Unió Soviètica, l'antiga Iugoslàvia i les dictadures d'Agentina i Xile.
El comissionat del Lehendakari per a la pau i la convivència creu que cal seguir la via italiana. De la Itàlia dels anys 70 i 80
Els socialistes bascos estan molt interessats en conèixer les transicions d'aquests règims. Res d'Irlanda o Sudàfrica. Quina llàstima que el PSOE o l'UCD de Suàrez, amb el suport del rei, no promoguessin un congrés similar després de la mort de Franco per deslegitimar la dictadura. Potser Espanya hauria de prendre bona nota de com els argentins estan perseguint als responsables de la Junta Militar de Videla i companyia. L'argentí és un exemple de transició imperfecte, però sense impunitat ni desmemòria, que és com va acabar l'espanyola.

Deixem la sorpresa per al final. Jesús Loza, el comissionat del Lehendakari per a la pau i la convivència, s'ha tret de la màniga el referent definitiu: creu que la via a seguir per acabar amb ETA és la italiana. En concret, la via de la Itàlia dels anys 70 i 80 (!!), quan Roma estava controlada per la Democràcia Cristiana, partit que compartia aleshores poder amb el Vaticà, la Màfia, la CIA, els serveis secrets de l'OTAN –la supersecreta xarxa Gladio–, les multinacionals –com la FIAT d'Agnelli–, la Lògia P-2 de Gelli i els grups feixistes de la Internacional Negre. En aquells temps l'empresari Silvio Berluconi duia pistola, per si de cas, perquè no sabies ben bé qui et podia matar per l'esquena, si un de dretes o un revolucionari d'esquerres.
El Congrés de la Memòria es presenta just com el model que no s'ha de seguir per consolidar la pau entre els bascos
En aquest maremàgnum de relacions inconfessables van aparèixer les Brigades Roges, grup terrorista que va cometre atemptats en moments clau que, inexplicablement, van afavorir més els interessos dels poderosos que no pas als d'aquells que deien defensar, els treballadors. Les Brigades Roges no van arribar a tenir mai la capacitat militar ni tampoc el suport popular de què ha gaudit ETA al País Basc durant anys. Posats a fer comparacions, les Brigades Roges tenen més punts en comú amb els GRAPO, sobretot per la infiltració policial que tradicionalment han patit aquestes dues organitzacions, fins al punt que se sospita que, durant un període de temps significatiu, van ser instrumentalitzades per les forces de seguretat i posades al servei de la guerra bruta que els estats italià i espanyol van practicar en aquells anys convulsos.

El comissionat Loza, en qualsevol cas, intenta "grapitzar" el fenòmen d'ETA. Un error des de la perspectiva històrica que denota poca inteligència política. El Congrés de la Memòria es presenta just com el model que no s'ha de seguir per consolidar la pau entre els bascos.