La reforma constitucional "express", forçada pels mercats a causa de la crisi econòmica, ha tingut un efecte col·lateral no desitjat per als seus impulsors, el PSOE i el PP: el dret a decidir s'ha tornat a fer present en el debat polític.
Bilbo ·
Una esmena del PNB obligarà el Congrés dels Diputats a definir-se sobre la qüestió, i també a què els grups expliquin quin és el model territorial de l'Estat que propugnen. La dreta espanyola sempre ha estat coherent pel que fa al seu rebuig al dret d'autodeterminació. No és el cas del PSOE. Què deien els socialistes sobre l'autodeterminació fa 35 anys? El desembre de 1976, un any després de la mort del dictador Franco, el PSOE va organitzar el seu XXVII congrés des de la il·legalitat. Aquell congrés, tolerat pel llavors president espanyol, Adolfo Suárez, va suposar una fita en la història moderna del socialisme espanyol i van assistir-hi líders europeus com Mitterrand, Brandt, Palme o Soares.
Sota l'ampara d'aquests il·lustres padrins, el nou PSOE es presentava en societat aprovant un programa electoral que apostava per fer d'Espanya una república federal que garantia a bascos i catalans el dret a l'autodeterminació. A més, poc després, quan el març de 1977 es constitueix a Sant Sebastià el Partit Socialista d'Euskadi, la formació inclou també als socialistes navarresos. D'aquesta manera mantenia vigent l'estructura que tenia aquesta formació en la dècada dels anys 30, quan existia com a Federació Socialista Basconavarresa.
A finals dels anys 70, els socialistes espanyols superaven el PNB en la qüestió del dret a decidir
Així doncs, els socialistes espanyols, sobre el paper i a peu de carrer, en manifestacions incloses, reconeixien i exigien el dret a decidir per a Euskal Herria i, en la seva organització interna, els socialistes bascos i els navarresos formaven part d'una mateixa estructura política. També és cert, però, que aquesta realitat en el PSOE convivia en paral·lel amb declaracions públiques dels seus màxims dirigents a favor de la unitat d'Espanya. Felipe González, per exemple, advertia que "hay personas en este país que identifican autonomía con desmembración, lo cual puede acarrear una involución política violenta. No obstante, estas reivindicaciones de autonomía me parecen respetables, aunque inoportunas en la actual coyuntura. No puede decirse que no exista España unitariamente porque sí existe, por lo menos desde hace 500 años."
Amb tot, a finals dels anys 70, els socialistes espanyols superaven el PNB en la qüestió del dret a decidir. El 1977, el Partit Nacionalista Basc va celebrar a Pamplona la primera assamblea després de la guerra civil, i es va declarar a favor d'un Estat Basc autonòmic. En contrast amb el PSOE, l'aposta del PNB, –un partit abertzale– es quedava en una Euskadi autònoma i ni tan sols assumia de manera teòrica ─com sí que feien els socialistes─ el principi d'autodeterminació. Així estaven les coses als inicis de la Transició.
Finalment, les posicions jacobines de González i d'altres dirigents com ell es van acabar imposant i el PSOE abandonà la defensa del dret d'autodeterminació i, a més, els socialistes navarresos van decidir crear un partit propi, el PSN, al marge del PSE. El pas del temps ha provocat un intercanvi de papers: en l'actualitat els socialistes aposten per una Euskadi forta inserida a Espanya amb el màxim nivell de competències autonòmiques reconegudes, i el PNB flirteja amb el concepte teòric de l'autodeterminació com a herència de l'època Ibarretxe.
