Sembla que la nevera de la Moncloa en la que s'hi troba la pastanaga de l'Estat, eina per a entabanar les elits catalanes que han viscut del negoci d'Espanya, s'està mig obrint. Els que la volen obrir del tot, però, no s'adonen que la pastanaga s'ha pansit fins a podrir-se, i que la societat catalana ja no està per a més trampes. Tarradellas, Constitució, Estat de les Autonomies, Estatuts passats pel ribot, sistemes de finançament, peix al cove...
Tot això és el passat, és vell i està superat per la ferma voluntat del poble de Catalunya. I una operació d'aquestes característiques a dia d'avui no seria més que un vescanvi d'uns quants calers per 10 o 15 anys més de submissió i assimilació nacional, cultural i lingüística. Com a màxim tindríem un descafeïnat pacte fiscal o una millora del sistema de finançament.
A Catalunya avui hi ha una altra situació: les noves generacions que no van viure la transició democràtica --i les que sí la van viure i han vist l'engany que aquesta va representar-- volen evitar de repetir els autoenganys del passat. I per això ara volen el dret a decidir, per tal de construir el seu propi projecte nacional, conscients que els catalans tenim la força i la il·lusió --i la capacitat-- d'ésser un país normal europeu, sense tutel·les, sense una nació espanyola que ens vol forçar a assimilar-nos al seu projecte nacional.
L'Espanya plurinacional, pluricultural i plurilingüística no ha estat ni és possible. Sols volen el seu projecte, una grande, libre e indivisible, i si l'acceptem correm el perill de desaparèixer, d'entrar en la decadència, de perdre la nostra identitat nacional i, com ara, ésser invisibles al món quan aquest es globalitza.
L'Estat i els seus aparells, les màfies econòmiques i polítiques del poder, no volen acceptar Catalunya com una nació que pugui parlar amb ells de tu a tu i per això estan decidits a no cedir i a fer tot el possible perquè els seus aparells, els poderosos i la quinta columna unionista facin veure i menystinguin l'actual revolució nacional catalana pacífica, cívica i democràtica.
La seva ofensiva potser tindria èxit si fóssim al segle XIX i a bona part del XX perquè podrien usar allò que millor saben fer: la força i la violència. Però avui dia, al segle XXI i a l'Europa occidental... ¿com s'ho faran? Han d'entendre que sols podran aturar el procés amb democràcia: ¿seràn capaços d'acceptar-ho?
No podem perdre més el temps, aquest 2014 el nostre poble està ferm i convençut de la seva voluntat d'ésser i de que som capaços d'assolir Ítaca. Ni un pas enrere, doncs. Si ens mantenim ferms i ampliem el suport a tota la nostra societat, i si finalment deixem de ser invisibles al món, guanyarem. No us deixeu entabanar.
