"La justícia juga un paper central en la vida humana", afirma el premi Nobel d'economia del 1998, Amartya Sen, que el passat mes de gener va publicar el seu últim llibre, La idea de justícia' (Flammarion). Nascut a l'estat indi de Bengala Occidental, aquest influent economista ha estat professor d'economia a Oxford i actualment és professor d'economia i filosofia a Harvard.
Sen explica una història per il·lustrar la impossibilitat de donar una definició universal de justícia. Tres infants es barallen per una flauta: la Clara l'ha fabricada, l'Anna és l'única que la sap tocar i el Bob no té cap joguina. Segons quina dimensió de la justícia es consideri primordial cada un dels infants pot tenir la flauta. Els utilitaristes la donarien a l'Anna, els igualitaristes al Bob i els liberals a la Clara. Per resoldre el problema, cal fer intervenir les preferències morals i polítiques.
"A la vida real el nostre problema no és elaborar definicions, sinó fer recular la injustícia...No és necessari definir una societat justa per saber que la esclavitud és injusta", afirma Sen, en una entrevista publicada al setmanari francès Le Point'. "Depenem els uns dels altres...m'agradaria poder dir que cadascú domina el seu destí, però això avui dia és un desig pietós. Si pertanyeu a una casta baixa o a una categoria desfavorida de la vostra societat, teniu unes possibilitats molt restringides d'actuar a favor de més justícia...Cadascú, dins de la col·lectivitat, és responsable de la col·lectivitat".
Educació i informació, factors bàsics
El professor diu que "si veig una persona maltractada, em preguntaré sobre les raons de l'agressor, i si decideixo que aquestes raons no són acceptables, cal passar a l'etapa superior i compartir el diagnòstic, intentar convèncer als altres de manera que la injustícia sigui reconeguda per tots. Per això es tant important la educació". En el cas dels que pensen que no cal educar a les dones, Sen diu que "la superioritat d'un argument es manifesta per la seva capacitat d'imposar-se a un altre durant una discussió oberta en la qual cadascun dels participants disposa d'informació, i si algú rebutja aquest intercanvi d'arguments degut als seus prejudicis (com els homes educats en una societat sexista) no pot contribuir al raonament públic. La informació és essencial en el debat públic per determinar el que és just i el que és injust". En el cas dels talibans, "ignoren què són els drets humans".
L'autor estableix un lligam entre la justícia i el que anomena "capacitat". "Aquesta noció permet tenir en compte el fet que un infant mal alimentat, encara que vagi a l'escola, tindrà menys capacitat per aprendre que un infant ben alimentat. Els dos tenen accés als mateixos serveis educatius però no disposen de la mateixa capacitat". Ara bé, "si doneu les mateixes possibilitats d'accés a la medicina a homes i dones, aquestes viuran més anys degut a factors biològics". No seria just, però, deduir que cal donar a les dones un accés inferior als homes a la medicina.
Una conclusió d'aquest economista és que "no sé que és un món just, sé que podem fer el nostre món més just". Concreta el tema dient que "avui dia hi ha nombroses injustícies evidents: les fams, la persistència de malalties en estats pobres quan es disposa de medicaments, l'analfabetisme, la tortura practicada en estats que són pilars de l'establishment mundial. Si s'arreglen aquests problemes, el món no serà perfectament just, però ho serà bastant més".
El problema no és la economia de mercat sinó la manca d'Estat
Sen explica que pensadors que són considerats com a liberals, com Adam Smith, eren partidaris de la llibertat de mercat, però no creien en la seva infal·libilitat. Smith no reduïa l'actuació humana a la recerca del interès i del plaer sinó que defensava valors que van més enllà. "El benefici i l'interès són necessaris però no suficients per desenvolupar una societat rica i vertaderament humana. A vegades s'oblida que la prosperitat que hem conegut a Occident en els anys 60 i 70 no és només deguda a l'èxit de la economia de mercat, sinó a l'actuació de les institucions, especialment el paper de l'Estat en camps tant importants com l'educació i la sanitat", diu l'economista en una entrevista al diari Le Figaro'.
Estima que no hi ha un vell i un nou capitalisme, sinó que existeix "una economia de mercat que s'ha anat desenvolupant des de fa segles i que permet moltes coses, com la creació de una seguretat social, uns sistemes de jubilació, un Estat-providència...De fet, el capitalisme ha estat víctima del seu èxit i alguns han cregut que podia fer-ho tot, que l'Estat-provindència ja no era necessari, i van començar a treure les regles de tot arreu. Va passar amb Ronald Reagan i amb Bill Clinton. Era un error. Van anar massa lluny i això ha portat la crisi que ara patim. El problema no és la economia de mercat o el capitalisme, sinó el fet d'haver descartat a l'Estat. Avui dia necessitem més institucions, més Estat, més cooperació internacional per eliminar la pobresa i fer la globalització més equitativa", segons entrevista publicada al setmanari Le Nouvel Observateur'.
