"Els Estats ja no estan en disposició d'exercir, dins del seu territori, el monopoli del dret, i la seva sobirania judicial s'està empetitint progressivament. Actualment, existeixen al món una pluralitat de tribunals globals, regionals i supranacionals, els més
coneguts dels quals són els de La Haia, Estrasburg i Luxemburg, passant per les nombroses cambres arbitrals previstes a les convencions internacionals", escriu el prestigiós analista polític italià Sergio Romano al diari milanès Corriere della Sera'. Ho fa a propòsit dels llibres publicats pel jutge del Tribunal Constitucional i ex ministre Sabino Cassese, titulats El tribunal de Babel. Els judicis a la recerca d'un nou ordre global' (editorial Donzelli) i El dret global. Justícia i democràcia més enllà de l'Estat' (editorial Einaudi).
El ràpid creixement dels intercanvis internacionals planteja un seguit de nous problemes jurídics, i en els textos esmentats l'autor relaciona els processos globals i els principis democràtics. Un exemple dels efectes que sobre el món jurídic i els sistema judicial nacional-internacional suposa la globalització de les relacions econòmiques, culturals i polítiques, és el dels pescadors espanyols que es dedicaven a la captura del peix espasa en una àrea de l'oceà Pacífic fronterera amb una zona econòmica d'exclusiu interès de Xile. El govern de Santiago va témer que aquella activitat empobriria el patrimoni pesquer del Pacífic meridional i va reaccionar impedint a la flota espanyola fer servir els ports xilens per vendre o emmagatzemar les seves captures.
En altres temps, els dos governs (xilè i espanyol) s'haurien barallat i haurien buscat un intermediari o àrbitre, però era l'any 2000 i el que va fer el govern espanyol va ser demanar el suport de la Unió Europea per acusar a Xile de violar les regles del GATT (Acord General de Comerç i Transport) i del WTO (Organització Mundial del Comerç) sobre la llibertat de trànsit. Xile, per la seva banda, va replicar acudint al Tribunal per a la llei del mar, denunciant que la UE no respectava les obligacions de cooperació i tutela del peix espasa derivada de la convenció de les Nacions Unides sobre el dret del mar. El resultat va ser un embolic jurídic on hi estaven ficats no sols els governs de Xile i l'estat espanyol, sinó també organismes internacionals com la UE, el WTO i el Tribunal especial pel dret del mar.
Dibuixant un nou ordre jurídic global
El fet és que l'evolució de la globalització multiplica els exemples de conflicte jurídic que superen les fronteres dels estats amb casos com l'edició del Petit manual escolar vermell', que va enfrontar el govern britànic amb la Cort Europea de Drets Humans, i en el qual el Tribunal d'Estrasburg va establir que el govern i els tribunals britànics tenien determinats drets però que el control del bon ús d'aquests drets corresponia a la Cort europea. Els llibres de Cassese, jutge constitucional, docent de dret administratiu global a Paris i Pisa i que va ser ministre de la Funció pública en el govern Cianmpi (1993-94), expliquen que en el nou ordre jurídic internacional no existeix una jerarquia de poder i que cada tribunal pot dir el que li sembla més just. Però la novetat és que totes aquestes instàncies judicials estan en contacte, es parlen, es respecten, tenen en compte les sentències i estan dibuixant totes plegades les grans línies de un nou ordre jurídic global.
Els tribunals constitucionals estan en la dinàmica de construir ponts entre el dret dels estats i del de les comunitats internacionals de les quals formen part aquests estats. Cassese considera que es tracta d'un gran progrés, però reconeix que aquest nou poder mundial planteja problemes de legitimitat. Es creen les preguntes de qui nomena els jutges, a qui responen de les seves decisions, si és just que el control del poder democràtic elegit pugui ser exercit per qui no te cap mena de mandat popular, si existeix el risc que la democràcia es converteixi en juristocràcia'. El llibre El tribunal de Babel' suscita i planteja un seguit d'interrogants i de problemes que afecten el funcionament de la democràcia i als quals sols el temps donarà una resposta.
