La ruptura del govern del Consell de Mallorca, amb el pas d'UM a l'oposició, torna a demostrar l'axioma que en política mallorquina tot és possible. Tot feia pensar que la substitució de Miquel Nadal per Miquel Àngel Flaquer a la presidència d'UM acabaria amb els espectacles que havien caracteritzat els dos primers anys pacte. Flaquer mateix va afirmar, després del congrés que el va elegir, que a partir d'aquell moment UM no donaria cap més show, en referència a l'etapa Nadal. Inesperadament, allò que no va passar aleshores, de passar ha ocorregut sota el seu mandat.
La ruptura és el resultat de molts de factors. El primer és la incomoditat de la formació davant la nova situació creada amb els pactes de centreesquerra. UM, després d'anys de dirigir el Consell de Mallorca, ha quedat sense cap altra presidència que la del Parlament, amb molt poca visibilitat política. A més, el Consell de Mallorca és una institució clarament presidencialista, fet que donava molt de joc a UM a l'hora de marcar la política mallorquina. Aquest paper l'ha començat a jugar sense complexes la socialista Francina Armengol, sovint en detriment dels socis de Govern.
A algunes decisions polítiques que no han estat del gust d'UM s'hi ha afegit la qüestió dels nombrosos casos de corrupció investigats per la fiscalia. En aquest sentit, cal recordar un rumor que va recórrer els cercles periodístics en el moment que es negociava el pacte de centreesquerra: que UM havia demanat i aconseguit del PSOE immunitat davant futures investigacions de la fiscalia. Un acord que, d'haver-se produït, el PSOE no ha volgut o no ha pogut complir.
L'esclat de casos com Can Domenge, Son Oms o carreteres, en els quals hi ha imputats -entre d'altres, el diputat actualment al grup mixt, Tomeu Vicens, l'expresident del partit Miquel Nadal, l'actual president Miquel Àngel Flaquer o el conseller de Carreteres del Consell, Antoni Pascual-, ha estat interpretat, o com a mínim s'ha defensat públicament per part de la direcció d'UM, com a un incompliment de l'acord o, fins i tot, com a una conspiració del PSOE per carregar-se el partit.
Un discurs que s'assembla al que ha manifestat el PP davant els seus casos de corrupció. Els desencontres en algunes qüestions clau, com ara el golf de Son Baco -l'esmena presentada per UM per construir-lo, que les altres forces consideren un incompliment del pacte, encara no s'ha votat al Parlament- o la xarxa ferroviària -el projecte de tren a Alcúdia impulsat pel Bloc ha estat retirat davant la manca de suport d'UM-, semblen haver tengut una influència menor en la ruptura. La dimissió del secretari general d'UM, Damià Nicolau, imputat per la contractació d'un informe durant la passada legislatura, en base a uns documents demanats per la fiscalia anticorrupció i lliurats per l'actual equip del Consell, han acabat d'enterbolir l'ambient intern dins UM.
El detonant sembla haver estat unes declaracions desafortunades de Francina Armengol, en què, després de manifestar el seu convenciment que el pacte de govern funcionava, va afirmar que "qui no es senti a gust en el govern del Consell ja sap el que ha de fer". Les declaracions varen arribar a la majoria dels dirigents d'UM quan estaven reunits per decidir mesures de pressió "per fer-se valer davant el PSOE", entre les quals votar favorablement alguna proposta del PP al proper ple del Consell. Els dirigents d'UM varen considerar les declaracions una provocació i decidiren, en calent, anunciar la seva sortida del govern del Consell i la seva llibertat, a partir d'ara, a l'hora de votar.
El fet, tot i afectar només una institució, representa una ruptura de fet del pacte de centreesquerra, que implica Govern, Consell i Ajuntament de Palma. La sortida d'UM, si no s'hi posa solució -i les posicions semblen enrocades- tendrà conseqüències a tots els nivells i pot acabar amb l'avançament d'eleccions davant la pèrdua de majoria parlamentària o amb la presentació de diverses mocions de censura amb el PP. UM no va aclarir si la situació evolucionarà en aquesta direcció -segurament en el moment del trencament no hi havia cap projecte de futur, només fer un acte d'autoafirmació-. Tot i que el PP ja s'ha oferit per fer pactes amb UM, l'oposició està dividida en aquest aspecte. Al PP li pot interessar acabar el seu procés de renovació interna i consolidar la nova direcció encapçalada per José Ramón Bauzá abans d'apostar per una moció de censura.
En aquest sentit, una conjuntura de desestabilització que s'allargui en el temps juga al seu favor. Però res no és descartable, com demostra l'evolució dels esdeveniments: l'acostament entre el PP i UM és més possible ara que mai, gràcies a la jubilació de la vella guàrdia pepera. Francina Armengol ha demanat a UM que recapaciti la seva decisió i que expressi les seves crítiques a la gestió amb una reunió del pacte. La direcció de la formació, per contra, demana el cap de la presidenta del Consell, convertida en boc expiatori.
Tant el PSOE com el Bloc han demanat a UM que rectifiqui, atenent a la greu situació econòmica, que obliga les diferents forces polítiques a ser responsables. El partit socialista ha remarcat, a més, que el pacte és global, de totes les institucions, i que la ruptura tendrà conseqüències. La persona que té la clau per resoldre la situació en un sentit o un altre, Francesc Antich, de moment calla. El president, persona molt propera a la presidenta del Parlament i pes pesant d'UM, Maria Antònia Munar, haurà de fer feina per acostar posicions o, per contra, haurà de decidir si, davant la situació d'ingovernabilitat creada, convoca eleccions anticipades.
Una convocatòria per a la qual cap força política, començant per UM, no està preparada, i que tendrien una participació baixíssima i uns resultats imprevisibles. A més a més, no està clar segons la llei si afectarien els consells o només el Parlament. Durant els darrers dies es resoldrà en una direcció i una altra la darrera crisi d'aquesta legislatura.
