A partir del primer decenni del segle XXI tot un seguit d'analistes, politòlegs i intel·lectuals estan efectuant prospeccions del futur que ens espera. Un dels més destacats dels darrers anys és el nord-americà d'origen indi Parag Khanna, autor de llibres com El Segon Món: imperis i influència en el nou ordre global' (2008), articulista a la premsa anglosaxona, investigador i membre d'un think tank' de prospectiva. En un article que acaba de publicar "Courrier International" pronostica que el segle XXI serà una nova Edat Mitjana amb imperis en expansió, ciutats-Estat, epidèmies, condottieris, i que el model polític i econòmic europeu s'imposarà a tot el món.
Al futur, la mundialització, afirma, afeblirà encara més l'Estat-nació i el llarg camí cap a un govern mundial serà, com a l'Edat Mitjana, un període de gran incertesa, tot i que el model polític europeu acabarà imposant-se, inclòs als Estats Units. s un model de pau, pacificador, que serà copiat arreu del planeta. De fet, Europa ha inventat i nomenat tots els grans períodes de la Història, deixant la seva empremta, i ho continuarà fent. Grècia va modelar el món clàssic, la caiguda de Roma va iniciar l'Edat Mitjana, el Renaixement va portar a la formació d'Estats-nació, que van acabar organitzant el món a la seva imatge i semblança, i al segle XXI Europa inaugura el regionalisme post- Estats-nació i la manera de governar post-moderna.
La crisi financera mundial ha reforçat el model europeu econòmic ja que ha quedat clara la necessitat del capitalisme nord-americà d'equilibrar-se en el sentit de l'economia social europea. La ciutat-Estat, unitat política més important a l'Edat Mitja europea, està retornant amb les ciutats planetàries actuals: Nova York, Los Angeles, Sao Paulo, Londres, Dubai, Singapur, Hong Kong, Xangai, a les quals s'hi afegiran Alexandria, Arachi, Istanbul i altres. Eren (a l'Edat Mitjana) i són (actualment) centres d'activitat deslligats de la seva base nacional. Els fons sobirans, que aterren a les ciutats-Estat, seran la Lliga Hanseàtica del demà, assegura l'autor. Les ciutats-Estat finançaran la seva pròpia defensa ja que la seguretat mundial cada vegada es confia més a empreses privades que seran els cavallers, els mercenaris, els condottieris del segle XXI.
Rússia dins la UE i el món àrab de satèl·lit
Amb la multiplicació dels multimilionaris sorgiran els Medicis actuals que finançaran l'exploració espacial i submarina i dirigiran territoris i l'economia, com els prínceps medievals. La nova Edat Mitjana serà multipolar (diversos imperis en expansió) i alhora apolar (no hi haurà una única potencia mundial). Al Carlemany que aspirava a reconstruir l'imperi romà d'Occident corresponen avui dia els euròcrates que colonitzen el Bàltic, els Balcans i aviat l'Anatòlia i el Caucas. El 2030 seran membres de la UE no sols Turquia i Ucraïna sinó també Rússia. Turquia jugarà un paper de canal comercial i financer cap a l'Àsia central i el Pròxim Orient. El 2030 l'Orient Mitja formarà part de l'esfera d'influència ampliada d'Europa. El món àrab veurà minvar els seus recursos energètics i cada vegada serà més dependent de les inversions europees en els sectors industrials i de les noves tecnologies. De la mateixa manera que Europa va comprar el comunisme, portarà a l'Islam polític a reformar-se per fer-ne un aliat de la seva socialdemocràcia. Els estats del Magreb estaran més lligats que mai a Europa i el projecte de la Unió per a la Mediterrània haurà portat a una resurrecció de l'imperi romà, amb Brussel·les de capital.
Rússia seguirà la mateixa via que Turquia ja que acabarà reconeixent els avantatges de la coordinació i la influència compartida i precisarà les inversions europees i les subvencions de la UE, intercanviarà el control sobre el subministrament de gas i petroli i sobre els preus amb l'estabilitat i la fiabilitat del mercat europeu. La Xina acabarà de restablir el seu estatus d'imperi del centre, regnant sobre la meitat de la població mundial gràcies al seu gegantí volum d'exportacions i a les xarxes de la diàspora xinesa. El tercer pol mundial seran els Estats Units, més centrats cap a l'Amèrica del Sud, sobretot el Brasil, com a socis industrials, per fer front a la competència asiàtica i per assegurar la seva independència energètica respecte l'Orient Mitjà.
El model europeu copiat arreu del món
El model de govern regional de la Unió Europea serà copiat a Amèrica del Nord, Àsia de l'Est, Amèrica del Sud i Àfrica. Brasil ja parla d'una "unió sud-americana", la Unió Africana acabarà creant una força de manteniment de la pau i suprimirà les barreres duaneres. Els Estats Units copiaran el model europeu en l'economia social de mercat, els mecanismes de govern i en política estrangera. Europa haurà liberalitzat i modernitzat la seva perifèria amb reformes polítiques i inversions, una estratègia que els Estats Units faran servir per estabilitzar Mèxic i l'Amèrica central.
Els exèrcits europeus es fusionaran per formar una força convencional potent, per mantenir la pau i efectuar intervencions puntuals per preservar-la. Instaurar un govern mundial costarà temps i, per això, el segle XXI serà el de la incertesa política i la complexitat. Tenim al davant un nou Renaixement.
