Els nacionalistes italians (o millor anomenar-los constitucionalistes?) estan ofesos pels últims moviments polítics i declaracions a la regió autònoma de Trentino-Alto Adigio. La regió està formada per dues províncies, la de Trento -italiana- i la del Tirol del Sud, dita Alto Adigio -alemanya (o de parla alemanya)-.
A la capital del Tirol del Sud, Bozen (Bolzano en italià), el vicealcalde Oswald Ellecosta, del Südtiroler Volskpartei (Partit Popular Sudtirolès, Svp) va dir fa uns dies que el 25 d'abril, quan Itàlia celebra l'Alliberament del 1945, no el considerava festiu perquè el poble sudtirolès "va ser alliberat el 1943 per la Wehrmacht" (exèrcit alemany). Per afegir més llenya al foc, el consell provincial va aprovar una moció d'un partit d'extrema dreta, Südtiroler Freiheit, demanant l'amnistia pels sudtirolesos exiliats degut a l'activitat armada que va afectar la província als anys 60. I, com a conseqüència, els que els italians qualifiquen de "terroristes" són definits en la moció aprovada com a "combatents de la llibertat". I per si faltava quelcom, la cirereta que ha fet saltar els nacionalistes italians (constitucionalistes?): el líder del Svp, Luis Durnwalder, ha declarat que "Itàlia ha de retirar els símbols feixistes de Bozen", en referència als símbols de la victòria italiana a la Primera Guerra Mundial amb la qual el Tirol del Sud va passar d'Àustria a Itàlia. Cal afegir que un moviment popular sudtirolès demana que els seus atletes, a les competicions internacionals, no desfilin ni portin la bandera italiana, com fins ara, sinó la seva bandera de la província de Bozen.
L'alcalde de Bozen, Luigi Spagnolli, del PD (Partit Democràtic) , ha obligat al seu vice a presentar excuses per les seves declaracions, sense qüestionar la seva aliança política amb el Svp. El partit del primer ministre, Silvio Berlusconi. ha aprofitat per acusar a l'oposició, el PD, d'estar aliat amb els "anti-italians", de tenir com a socis de govern a la província als "filonazis" i de preferir aquesta aliança a perdre el govern de la ciutat de Bozen. El diari de Milà "Corriere della Sera" ha parlat d'una "campanya contra els italians" i ha dit que la política de pactes i de generositat econòmica del govern de Roma amb els sudtirolesos no ha servit per "absorbir l'irredemptisme de la dreta xovinista alemanya", la qual "està en creixement i recentment ha tingut significatius èxits electorals".
Ernesto Galli della Loggia escriu al diari esmentat que els sudtirolesos son "una minoria ètnica que sens dubte és la més subvencionada i la més rica de Europa i probablement del món". Un senador del PD, Giorgio Tonini, que viu a Trento, ha contestat: "El Svp és un partit fonamental, aliat amb el PD, que en aquests moments viu una crisi degut a la forta concurrència per la seva dreta de moviments que estan en sintonia amb la dreta autonomista de Baviera i Áustria. L'extremisme italià que practiquen el Pdl (partit de Berlusconi) i l'AN (aliat de Berlusconi) la fomenten (la concurrència de la dreta pro-bavaresa i pro-austríaca sobre el Svp). Per això és necessari aïllar aquestes declaracions i mantenir una política de diàleg".
-Declaracions del president del parlament regional-
El mes de març de l'any passat va visitar Barcelona el president del Parlament de la regió autònoma de Trentino-Alto Adigio, Franz Pahl, del Svp, que va definir, a un reduït grup de periodistes catalans, la situació recordant que l'autonomia venia del 1948, l'estatut del 1972 i que el 2001 va fer-se una reforma estatutària. La regió te força competències però no disposa de policia pròpia ni de capacitat per recaptar els impostos. Hi ha un govern regional i dos governs provincials. La població del Trentino, va dir, és de llengua italiana però fins el 1919 va formar part de l'imperi austríac. Hi ha escola alemanya pels alemanys i escola italiana pels italians.
Al Tirol del Sud el bilingüisme és oficial i s'ha creat una euroregió que uneix el Trentino-Alto Adigio amb el Tirol del Nord (regió d'Àustria). Va dir-nos, textualment: "El model català és vàlid per a nosaltres". L'aspiració política del Svp, partit majoritari al Tirol del Sud, és la unió amb el Tirol del Nord, a través de l'autodeterminació. Segons Pahl, "no volem estar en el govern (de Roma) per no barrejar-nos; som una minoria alemanya que no té ni la llengua ni la cultura italianes i donem suport des de fora al govern per motius culturals". La minoria ladina de la regió, va explicar el president del Parlament, està dins del Svp. Concretament va dir que el seu partit té 16.000 ladinos.
També va confessar que des del punt de vista econòmic els hi surt força a compte estar dins d'Itàlia i va expressar el seu convenciment de que si declaressin la independència no passaria res. El seu problema és la presència de 11.000 musulmans al seu territori perquè "la xaria no és compatible amb la democràcia".
