Avui fa 140 dies que Bèlgica està sense govern, des de la celebració de les últimes eleccions legislatives. El rècord està en 150 dies, però en aquesta ocasió el soroll de les esquerdes que amenacen amb trencar l’Estat és més fort que mai. Valons i flamencs no hi ha manera que es posin d’acord per tirar endavant el regne de Bèlgica (32.500 quilòmetres quadrats i 10,5 milions d’habitants).
Mentrestant es multipliquen els incidents, tant a nivell parlamentari com en els carrers i es multipliquen les pintades a les parets, insultants per uns o altres. La capital europea, Brussel·les, símbol de la unitat europea, no sap trobar la del seu Estat. Valons i flamencs porten 180 anys compartint el mateix estat però des de les eleccions del passat mes de juny que no hi ha manera de formar nou govern.
L'extrema dreta flamenca, amb el 20% dels vots, vol la separació de Flandes i Valònia i el seu líder, Filip Dewinter, diu que té el remei per Bèlgica, l'eutanàsia. En el parlament federal hi ha representats onze partits. L’encarregat de formar govern és el flamenc Ives Leterme, mal vist pels valons perquè ha negat en públic la seva “capacitat intel·lectual” per aprendre el flamenc ja que pocs valons saben parlar el flamenc. Els valons li responen recordant que fa 65 anys molts flamencs van col·laborar amb Hitler. Els valons, de parla francesa, tenen un major índex d’atur i els flamencs disposen d'un major nivell de vida. Flandes té 400.000 empreses i Valònia 200.000.
Hi ha un cúmul de diferencies i greuges històrics de tota mena però actualment el motiu de baralla i discòrdia, que impedeix formar govern, es diu Brussel·les-Hal-Vilvorde, una circumscripció electoral que engloba dos territoris. El primer, flamenc, amb 35 comunes o ajuntaments al voltant de la capital, on es parla el flamenc però en sis de les quals els valons o francòfons són majoria i tenen prohibida en els actes públics la seva llengua. L’altre és Brussel·les-capital amb 19 comunes, bilingües, encara que sols un de cada deu ciutadans parla flamenc o neerlandès. La rural Hal-Vilvorde i Brussel·les-ciutat juntes en la pell de lleopard belga. Si es produeix l'escissió d’aquesta circumscripció Brussel·les quedaria aïllada dins de Flandes, diuen els valons per oposar-s’hi. Però si no hi ha separació, diuen els flamencs, no hi haurà acord per formar un govern federal.
Si es produís la separació entre flamencs i valons, els primers podrien estar temptats de reagrupar-se amb Holanda i els segons amb França. El conegut intel·lectual anglo-holandés Ian Buruma opina que el problema és sobretot econòmic ja que històricament els valons han estat els més rics i els qui han dominat l’Estat. Avui dia la situació s’ha girat a l’inrevés, ja que les grans fàbriques i les mines del Sud han estat tancades mentre que el Nord Flandes s’ha convertit en una de les regions més riques d’Europa i els flamencs no volen seguir subvencionant la dèbil economia valona. Els flamencs s’han sentit sempre discriminats i ara la seva superioritat econòmica la fan valer perquè no obliden el passat. Per tant, en la crisi de l’Estat belga hi ha raons històriques, econòmiques i lingüístiques, però no religioses perquè els belgues són tots catòlics.
Els flamencs són molt pròxims al sud d'Holanda ja que uns i altres són catòlics i parlen la mateixa llengua (al centre i nord d'Holanda són protestants) però no veuen amb bons ulls als holandesos perquè aquests sempre s’han sentit superiors als flamencs, els quals s’han trobat que històricament els valons els discriminaven mentre que els holandesos els miraven de dalt a baix, com a inferiors. Tanmateix, alguns dels millors escriptors en llengua holandesa, com Hugo Claus, són flamencs. Quelcom de semblant passa amb França respecte als valons, que són vistos com a inferiors però la cultura valona forma part de la cultura francesa, com és el cas de Jacques Brel, Marguerite Yourcenar i Georges Simenon. Els escriptors d’èxit valons són editats a París, no a Brussel·les i els valons consideren els escriptors francesos com a part de la seva cultura.
