La volàtil convivència entre les dues comunitats que acull Bèlgica, la flamenca i la valona, s’està difuminant des que, el 10 de juny, la ciutadania belga van emetre el seu vot. El guanyador de les eleccions i líder de la coalició cristianodemòcrata flamenca, CD&V/N-VA, Yves Leterme, va renunciar, el 23 d’agost, a formar govern després de més de dos mesos d’infructuoses negociacions. Leterme intentava unir en un mateix executiu els liberals flamencs Open VLD i els seus homòlegs valons, els humanistes CDH i els liberals MR. La coalició, popularment anomenada la taronja blava, va mostrar-se impossible per les demandes flamenques de major llibertat i la intransigència dels partits valons. Des del 23 d’agost, la resta de partits han intentat articular algun tipus de majoria alternativa, però sense sortir-se’n.
La coalició CD&V/N-VA va guanyar les eleccions amb un 18,51% dels vots i un programa que reclamava per a Flandes la gestió de més de 60 competències que actualment exerceix el govern federal, relacionades amb la salut, la seguretat social, la fiscalitat i la immigració. Però el centredreta francòfon opina que això suposaria, a la pràctica, el desmantellament del Govern federal, motiu pel qual va decidir trencar les negociacions.
La desconfiança entre ambdues comunitats, doncs, cada cop va més a l'alça. Els francòfons acusen els flamencs de voler fer "esclatar" l'Estat, mentre que els neerlandòfons -el 60% de la població- recriminen a Valònia que tan sols vulgui preservar l'Estat belga per les subvencions que els transfereix.
Joc de coalicions
El govern format per conservadors flamencs i valons, a priori l'únic factible, reuniria 81 dels 150 diputats de la Cambra de Representants. Al marge quedarien els socialistes d'ambdues comunitats, així com l'extrema dreta independentista flamenca del Vlaams Belang, que va sumar 17 diputats -un 12% dels vots.
Els 52 diputats d'esquerres i ecologistes, però, no s'han vist capaços per formar cap govern alternatiu. Els mals resultats del 10 de juny només els permetrien governar amb l'acord d'alguna força centrista, flamenca o valona, però les fílies i fòbies personals entres uns i altres impedeix l'assoliment de cap acord estable.
També hi ha qui ha apuntat la possibilitat que es trenqués la coalició guanyadora entre els demòcratacristians flamencs del CD&V i els independentistes del N-VA. Per bé que ambdós comparteixen l'objectiu de la sobirania per a Flandes, CD&V és partidari d'arribar-hi per una via gradual, mentre que N-VA és partidari d'una independència immediata. Si la coalició es trenqués, argumenten, CD&V podria pactar amb el centredreta való i formar un govern relativament estable. El suport dels cinc diputats del N-VA al govern taronja-blau no seria necessàriament obligatori per al bon funcionament del país, però sí que seria un suïcidi polític per al CD&V, que no comptaria amb la majoria de representants entre la comunitat flamenca. I N-VA ho sap, motiu pel qual negocia amb força les seves propostes independentistes.
El sistema polític belga, clarament dividit en dues regions, sense partits polítics amb implantació arreu de l'Estat, ja havia propiciat alguna situació tant surrealista com la que es viu actualment. A finals dels anys 80, per exemple, van fer falta tres intents perquè Jean-Luc Dehaene pogués ser nomenat primer ministre, motiu pel qual les negociacions actuals es viuen sense cap tipus de dramatisme.
Mentrestant, el Vlaams Belang ha tornat a posar sobre la taula la necessitat de celebrar un referèndum: "Fins i tot l'home i la dona més amables del món posen fia al seu matrimoni si constaten que no es pot salvar. L'escenari txecoslovac està a prop". La proposta, molt possiblement, no es materialitzarà, degut al cordó sanitari que la resta de forces fa anys que han sotmès al voltant del VB.
Sigui com sigui, les últimes enquestes fetes públiques pels diaris flamencs apunten que el 40% del neeerlandòfons són partidaris de la independència. El grup de reflexió In De Warande, format per dirigents d'empreses i intel·lectuals, ja va apuntar, el 2005, el motiu que durà Flandes a la llibertat: "Al cap de quaranta anys de compromís, a falta de cohesió i de confiança, és tot l'edifici belga el que s'esfondrarà. No és sa què una regió es beneficiï de transferències financeres i no assumeixi les seves responsabilitats".
I és que, en paraules de qui semblava que havia de ser el primer ministre belga, Yves Leterme, Valònia és "un sac de pedres" que pot posar traves a la marxa la pròspera Flandes. De moment, 85 dies després de les eleccions, el sac sembla que s'ha fet encara més pesat i, si Flandes vol continuar avançant econòmicament, molts apunten que se n'haurà de desfer.
