Després del predomini de les esquerres socialdemòcrates hem viscut una dècada de conservadurisme i ara s'albira una nova onada favorable a les esquerres, excepte, una vegada més, a l'Estat espanyol, on les eleccions del 20 de novembre portaran, segons totes les enquestes, un govern de dretes.

Si analitzem la situació dels grans estats europeus tots són governats per les dretes, amb l'excepció espanyola (si considerem a l'Estat espanyol entre els grans tot i que caldria situar-lo entre els mitjans). El més important de tots, Alemanya, està dirigit per la coalició de cristianodemòcrates i liberals liderats per la cancellera Merkel. Les eleccions a nivell de "land" (estat federat) estan esborrant del mapa polític als liberals i representen una derrota rere l'altre pels cristianodemòcrates. A hores d'ara unes eleccions a nivell federal (estan previstes pel 2013) donarien segurament la victòria a socialdemòcrates i verds.

A la nostra veïna França les recents eleccions al Senat han estat un triomf per les esquerres i les primàries del Partit Socialista (obertes a tots els votants amb l'única condició de pagar un euro simbòlic) estan donant nova vida al principal partit de l'oposició, en uns moments en que totes les enquestes pronostiquen que l'actual president Sarkozy serà derrotat a les eleccions presidencials de la primavera de l'any vinent. El vent bufa clarament en favor de les esquerres.

A la Gran Bretanya també el govern de coalició de conservadors i liberals està pagant la factura de la crisi. Els més perjudicats són, segons les enquestes, els liberals, mentre que els laboristes aixequen el cap sota el seu lideratge renovat d'Ed Miliband, que aposta per una política de recanvi clarament d'esquerres, deixant enrere el Nou Laborisme centrista de Blair. I a Itàlia els escàndols repetits, la crisi i el canvi de postura de l'Església catòlica semblen certificar el definitiu ocàs del berlusconisme, és a dir, del centre-dreta liderat pel bufó Berlusconi.

A la petita Dinamarca les eleccions legislatives de setembre van donar la victòria a les esquerres, posant fi al govern de dretes i els recents comicis de Polònia han confirmat al poder als liberals perquè aquest Estat (que podem situar entre els mitjans, com Espanya) és l'únic europeu que ha seguit creixent en desenvolupament econòmic, mentre trota la resta reculaven o quedaven estancats.

Hi ha un altre factor favorable a la recuperació política de les esquerres, i és el descrèdit de les formacions extremistes, que estaven recollint en forma de vots el descontent de part de l'electorat, després dels atemptats de Noruega. La fuita de vots de les esquerres cap a partits populistes i d'extrema dreta, que utilitzen la immigració i la crisi com esquers per pescar en aigües turbulentes, s'ha estroncat.

Diferents receptes de dretes i esquerres
Els resultats d'una Unió Europea dominada per les dretes estan a la vista. Una crisi econòmica que es perllonga i per moments sembla agreujar-se amenaçant en portar-nos a tots a la fallida degut a uns lideratges polítics febles, dubitatius i sense rumb. Els problemes de la insolvència de Grècia, del deute extern, de les entitats bancàries, la crisi de l'euro, es perllonguen i se sumen, i les solucions provoquen divisions i tarden en fer-se efectives.

Les esquerres, que ara tenen el vent a favor (excepte entre els espanyols), propugnen una política econòmica diferent, posen l'accent més en el creixement econòmic i la creació d'ocupació que en la contenció del deute, són favorables als eurobons, que serien un pas endavant en la construcció de l'Europa econòmica. En definitiva, ofereixen una orientació econòmica, política i social diferent en uns moments en que estem en perill d'entrar en una nova recessió que podria portar a una desastrosa depressió general.

La Unió Europea porta més de cinquanta anys fent front a les tempestes i fins ara se n'ha sortit, agafant nou impuls per a tirar endavant i fer front a les dificultats. Ara està sotmesa als atacs repetits dels mercats financers que amenacen la moneda comuna i tota la construcció de l'edifici europeista. Son més necessaris que mai líders, dirigents capacitats, amb empenta. Els actuals, de dretes (més el desastrós líder socialista espanyol), ja hem vist el que donaven de si. Les esperances dels europeus (excepte els espanyols), sacsejats per una llarga crisi, se situen de nou en les esquerres.