Líbia, alliberada del dictador coronel Muamar Gadafi i família, ha de reconstruir la seva vida política, dins d'uns paràmetres de llibertat. Quatre grans corrents polítics són presents en aquests moments, més o menys com a Tunísia i a Egipte. Les urnes decidiran quin d'aquests corrents dirigirà el país en els pròxims anys.
Aquests quatre corrents polítics, que podem dir que existeixen a tot el món àrab i musulmà, són: els nacionalistes, els liberals, els islamistes i els secularistes. Però no tots semblen tenir la mateixa força, ja que el predomini polític segurament se'l disputaran els sectors nacionalistes i els islamistes, quedant relegats a un segon pla els altres dos corrents.
El prestigiós diari britànic The Guardian s'atreveix a pronosticar els percentatges de cada un dels quatre corrents i dóna el predomini polític de la Líbia post-Gadafi als nacionalistes, que representen entre el 40 i el 50% dels militants polítics. El seu objectiu bàsic és construir un Estat civil sustentat en la democràcia i la cultura del país. No són islamistes però consideren que l'Islam, la religió, forma part essencial de la cultura del país.
Els actuals dirigents provisionals, com el president del Consell Nacional de Transició (CNT), Mustafà Abdeljalil, formen part d'aquest corrent, com la major part dels dirigents que van abandonar Gadafi i van passar-se a les files dels rebels quan va esclatar la revolució popular. Els líders del CNT semblen disposar de l'oportunitat de fer-se amb una àmplia base electoral que els permeti seguir dirigint el país i la seva reconstrucció.
El corrent islamista i les seves divisions
El segon corrent en presència política és sens dubte el dels islamistes, que agrupa un 20% dels militants i que es divideix en tres faccions o subcorrents: la dels djihadistes (partidaris de la guerra santa) ─que són el 2% dels militants─, els salafistes (12%) i els islamistes pròxims als Germans Musulmans (6%), segons estimacions publicades per The Guardian.
Els djihadistes, degut a la seves postures inflexibles i maximalistes, no semblen disposats a passar per les urnes ni a formar part de cap coalició. Estan destinats, doncs, a una postura política marginal però representen un problema de seguretat. Els salafistes comparteixen amb els djihadistes un projecte de societat conservadora basada en els textos religiosos però rebutgen el terrorisme i han optat per la predicació per tal de convertir la gent a la seva fe.
Els islamistes que assumeixen el model dels Germans Musulmans d'Egipte, consideren l'Islam una vertadera ideologia política i creuen que els estats musulmans han d'estar basats en l'aplicació de les lleis religioses. Rebutgen el terrorisme i participen en els processos democràtics i, si cal, formen aliances amb altres forces polítiques. Els islamistes i els nacionalistes són els qui tenen més possibilitats de mobilitzar el poble i els qui poden jugar un paper polític de primer ordre en els pròxims temps.
Liberals i secularistes
El corrent format pels liberals pot agrupar fins a un 20-25% de les forces polítiques, amb l'objectiu essencial de construir un règim democràtic i una economia de mercat, un Estat civil basat en els valors liberals i en una societat oberta. Generen hostilitat i rebuig entre els altres corrents i a una part considerable de la societat.
Finalment, el quart corrent és els secularistes, que agrupen entre el 2% i el 5% dels militants, i que tenen com a model la Turquia d'Ataturk per tal de crear un Estat secular en el qual la religió no hi tingui cap mena d'influència.
El problema tribal i el dels berbers
Hi ha altres dos elements a tenir en compte en la nova Líbia. Per una part, el sistema tribal, que Gadafi va reforçar per millor controlar el poder. I, per l'altra, el problema ètnic, cultural i polític de la minoria dels berbers o amazigh. Pel que fa al sistema tribal, les tribus no tenen ideologia política ni estan en cap corrent dels esmentats però tanquen files al voltant dels seus membres i poden ser una reserva de vots pels politics que juguin aquesta carta.
Durant els quaranta-dos anys de regnat del dictador coronel Gadafi, els berbers, la seva cultura i la seva llengua, van ser marginats, ignorats. Els hi va ser imposada la cultura, la llengua, els costums àrabs. Es calcula que formen entre el 10% i el 15% de la població i ara tenen l'oportunitat de reivindicar la seva personalitat i els seus drets lingüístics, culturals i polítics. No sembla que estiguin disposats a formar un bloc polític però sí que poden votar en la seva gran majoria als qui reconeguin i respectin la seva identitat.
A les eleccions lliures previstes per l'any vinent nacionalistes i islamistes sembla que siguin els sectors políticament millor situats.
