Després de gaire bé 4 anys, el Tribunal Constitucional dictarà sentència sobre els 7 recursos presentats contra l'Estatut. s molt probable que ho faci aquest mateix mes d'abril, perquè la presidenta de la institució, María Emilia Casas, està decidida a aplicar el seu vot de qualitat en cas d'empat per desencallar l'afer d'una vegada. Com a mínim, això és el que circula a Madrid. s possible que es tracti tan sols d'un farol -en la manera de fer madrilenya, seria més aviat un órdago del mus- i que tan sols estigui amenaçant perquè algun jutge conservador cedeixi en part dels seus plantejaments. Sigui com sigui, l'entorn polític ja comença a preparar el discurs en cas que el tribunal dicti sentència a mitjans d'abril.
Hi ha tres possibles explicacions d'aquest canvi de situació. En primer lloc, la determinació que, un dia o altre, havia d'arribar per part de Casas. Fins ara, s'havia negat a aplicar el vot de qualitat i, de la mateixa manera, havia deixat a la ponent, Elisa Pérez Vera, la responsabilitat dels textos de resolució que es presentaven. Ara, sembla que Casas s'ha arremengat. Pot ser per simple necessitat professional. De fet, el retard de més de dos anys que s'acumula en la renovació de quatre magistrats -entre ells Casas- pot explicar tant l'accelerada de Casas com la següent hipòtesi: que el PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero hagi vist que el govern serà qui sortirà més malparat de tenir en una situació d'impàs una institució tan bàsica com el TC, i que el cercle socialista hagi empès els jutges progressistes a una resolució ja.
La tercera explicació també s'origina en un canvi d'estratègia socialista. En una variació, si es vol. La vella guàrdia del PSOE està desitjosa d'entendre's amb CiU i accepten que la federació recuperi el poder a Catalunya si això ha de donar estabilitat a la política espanyola. No obstant això, a ningú de Ferraz li interessa que el PSC s'ensorri, i la presència de Miquel Iceta al comitè federal fa que Zapatero cada cop sigui més conscient d'un fet: una retallada de l'Estatut no ajudarà gens a qui el va defensar. s a dir, al president José Montilla i companyia. Per tant, més val solucionar-ho ja i que, a la tardor, passi el que hagi de passar al Principat.
