Zapatero ha anunciat aquest divendres, per sorpresa malgrat els clàssics rumors que havien circulat en les darreres setmanes, una remodelació del seu govern, la segona a fons que duu a terme en el que va de legislatura. El canvi sacrifica Jordi Sevilla per evitar que el fitxatge estrella, el científic del País Valencià Bernat Sòria per Sanitat, deixés Elena Salgado, molt vinculada a Alfredo Pérez Rubalcaba, sense cartera.
El canvi al nou ministeri de Vivenda, una de les promeses electorals de Zapatero, reforça significativament el paper del PSC dins l'executiu espanyol i també fa guanyar al cap de l'executiu una peça més en l'engranatge dels ministres de la seva més estreta confiança. L'arribada de Carme Chacón, una persona vinculada a l'aparell dels socialistes catalans, i per tant a José Montilla, reforça el nexe entre els dos executius, una funció que Joan Clos, que juga un paper més d'outsider, no havia aconseguit fer després que José Montilla deixés el ministeri d'Indústria per encapçalar la candidatura del partit a les eleccions catalanes.
L'entrada de Chacón, una de les dirigents que va ajudar Zapatero a alçar-se amb la secretaria general del PSOE, al govern central respon també al temor del cap de l'executiu de fer un mal resultat a Catalunya a les generals previstes per al proper mes de març. El 14-M de 2004 el PSC va passar de 17 a 21 diputats i aconseguia capitalitzar el vot útil contra el PP. Amb ERC, els socialistes catalans eren els grans triomfadors de la nit electoral de les espanyoles a Catalunya. En les eleccions del proper març -la crisi de govern evidencia l'opció de Zapatero d'esgotar legislatura- serà Chacón qui encapçalarà la llista per Barcelona. I que millor que ho faci com a ministra ha pensat Zapatero, que a més d'ella manté a Jesús Caldera dins el govern després que uns altres dos dirigents del PSOE de la seva confiança, el mateix Sevilla i Juan Fernando López Aguilar, hagin deixat el govern.
Però el govern central i la seva acció vers Catalunya, sobretot amb el desplegament de l'Estatut i la concreció d'algunes lleis com la de la devolució de tots els papers de Salamanca, ha desgastat la imatge de Zapatero i calia doncs un gest que demostrés que el compromís de Zapatero amb Catalunya és sòlid.
Aquesta ha estat, doncs, una setmana per guanyar crèdit. En el debat de política general ja es va evidenciar l'aposta del cap de l'executiu per visualitzar una bona entesa amb CiU en clau postelectoral. El PSOE, a més, va cedir davant les peticions del PSC i va acceptar revisar a l'alça el criteri per quantificar la inversió en infraestructures a Catalunya que determina l'Estatut aprovat fa un any. El desplegament de l'Estatut està sent lent, massa, però, per ara, a Zapatero els gestos i el somriure no li acaben. Per això tria Chacón, una de les cares del 'talante'.
