El debat de política general que s'ha celebrat aquesta setmana al Congrés i del qual només en falten les resolucions ha servit per comprovar, un cop més, que els catalans som els cornuts a qui sempre toca pagar el beure.
I s'ha de posar l'accent en el terme cornut, perquè amb el discurs que va oferir el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, no hi ha manera més precisa de descriure el sentiment que hauria de despertar entre els ciutadans del Principat. Bàsicament per dos motius: el finançament i el model de gestió aeroportuària. En el primer apartat, continuar posant dates, amb una llei incompleta, és cínic. Però en el segon, Zapatero va insinuar que es podria haver arribat a un acord anys enrere -durant la tramitació de l'Estatut- i això ja excedeix el cinisme.
Per tal d'intentar reconstruir els ponts amb els partits catalans -els que tenen grup parlamentari, perquè amb el PSC no fa falta- el president espanyol va assenyalar el 15 de juliol com a data límit per convocar el Consell de Política Fiscal i Financera en què s'ha de ratificar l'acord per reformar el sistema de finançament autonòmic. En altres paraules, Zapatero es va comprometre a tenir un pacte abans d'aquella data. s a dir, que el que s'hauria d'haver tingut a punt el 9 d'agost del 2008 arribarà, si tot va bé, a mitjans de juliol del 2009. El president espanyol va incloure aquesta promesa a la seva intervenció inicial per donar-li solemnitat.
Fins aquí, correcte. Però com que a les Corts espanyoles s'ha de satisfer tothom, Zapatero va matisar que l'acord s'assolirà "bilateral i multilateralment. Com sempre ha estat. Com farà qualsevol govern responsable". Vaja, que tots els que van defensar a capa i espasa el nou Estatut escudant-se en la bilateralitat com a mètode de treball entre Catalunya i el govern de l'Estat, que comencin a repensar-s'ho.
El més sonat, però, va arribar amb un altre capítol. Al cap de moltes hores, cap a mitjanit, quan el portaveu d'ERC, Joan Ridao, exprimia els últims minuts de la sessió, Zapatero va respondre-li amb aquestes paraules a la condició de revisar d'una vegada el model de gestió aeroportuària per arribar a una entesa al Congrés: "Parlarem d'aeroports i de gestió quan haguem acabat el traspàs de Rodalies, el finançament i la nova terminal del Prat. Llavors ho abordarem. Rubalcaba es va convertir en un autèntic expert en matèria aeroportuària però no va poder quallar aquell acord".
A què es referia el president espanyol? Doncs a la negociació de l'Estatut que, com a portaveu del PSOE, va portar a terme l'actual ministre de l'Interior. El que va passar és que el subconscient va traïr Zapatero i es va pensar que davant seu no hi tenia Ridao sinó Joan Puigcercós. I, molt possiblement, devia recordar els dies en què a l'actual president d'ERC li havien assegurat la transferència de la gestió del Prat. Un acord que, segons Puigcercós, va dinamitar el pacte entre Zapatero i el president de CiU, Artur Mas, el 21 de gener del 2006 a la Moncloa. Les paraules del president espanyol, d'aquesta setmana, reforcen la tesi.
