La percepció del que va suposar el referèndum per la independència d'Arenys de Munt, i del que pot convertir-se en una pluja de consultes arreu de Catalunya no és, ni de bon tros, la mateixa al Principat que a Madrid. Mentre que a Catalunya ha ocupat les primeres planes dels diaris i conjunt de mitjans, a la capital d'Espanya s'hi ha fixat, tímidament, la caverna mediàtica. Poca cosa més. I aquesta timidesa es pot extrapolar al gruix dels dos grans partits espanyols. Tant al PSOE com al PP, els seus dirigents menystenen l'efecte que pugui tenir una tanda de referèndums com el d'Arenys. 

s comprensible que, per part dels socialistes, s'intenti descafeïnar la consulta. El fet d'integrar el tripartit al Principat i, sobretot, les aliances parlamentàries -ni que siguin puntuals- amb ERC i ICV els obliguen a cobrir-se davant els atacs del PP per una suposada connivència autodeterminista. Però no és només que l'estratègia vagi per aquí. La direcció del PSOE veu les consultes com els diaris de la brunete, com una "bufonada". Afegeixen que tot plegat s'explica per una conjuntura política determinada. s a dir, per una ERC que, suposadament, ha de treure pit ara que es comencen a acostar les eleccions. Una aproximació molt distorsionada al fenomen, d'altra banda. 

Entre els dirigents del carrer Génova, la percepció és molt semblant. A part dels quatre nacionalistes exaltats que vulguin treure rèdit entre l'electorat més espanyolista, la resta de dirigents es miren la consulta per sobre l'espatlla, destacant que no té cap mena de validesa legal ni de conseqüència. Això sí, per no recollir encara més antipatia a Catalunya, intenten disparar cap a José Luis Rodríguez Zapatero, responsabilitzant-lo de la situació. Així que, de tot plegat, es pot arribar a la conclusió que els polítics espanyols no identifiquen, a primera vista, cap moviment social creixent a Catalunya. Veurem qui s'equivoca.