A la capital d'Espanya, tot just es comença a parlar del suposat cas d'espionatge al Futbol Club Barcelona. El poble, la gent del carrer, no trigarà a anar-ne plena perquè els mitjans madrilenys s'aferren a qualsevol indici per desacreditar l'entitat blaugrana i fer que els nous galàctics de Florentino Pérez els facin recuperar l'orgull perdut davant els catalans.
En canvi, qui ja ho comenta amb detall són les esferes polítiques i econòmiques. Les que, des d'un bon principi, van viure amb estupefacció els seguiments suposadament impulsats pel govern d'Esperanza Aguirre a quadres del PP que els són hostils. Si, en aquella ocasió, el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, parlava de Mortadel·lo i Filemó treballant per a la comunitat, aviat veurem comparatives amb el que està passant a can Barça.
S'ha de tenir en compte, a més, que els dos casos tenen molts punts en comú. En primer lloc, el director de l'entitat blaugrana, Joan Oliver, ha llançat el mateix missatge que va emetre, en el seu dia, el conseller de la Presidència, Justícia i Interior, Francisco Granados: que el líder no en sabia res. Així com Paco Granados es va esforçar a desvincular Esperanza Aguirre de l'afer, Oliver ha intentat fer el mateix amb Joan Laporta. En ambdós casos, difícilment es podrà aclarir la veritat. De totes maneres, en l'espionatge madrileny, els que coneixen bé Granados avalen la possibilitat que Aguirre no n'estés al corrent perquè la lideresa delega molt tant en ell com en l'altra mà dreta, el vicepresident, Ignacio González.
L'altra coincidència entre els dos casos de seguiments és el discurs esgrimit pels seus responsables directes. Tant Oliver com Granados han sostingut que els espionatges es van fer per seguretat dels implicats. En el cas madrileny, els afectats no ho sabien... i no és estrany, perquè estaven absolutament enfrontats a Esperanza Aguirre. En el cas català, només un dels quatres espiats ha declarat estar-ne al corrent. I de tot plegat es desprèn que la versió donada per Granados i Oliver és poc creïble, perquè com es justifica que se segueix a una persona, per la seva seguretat, sense que en sàpiga res? En definitiva, que ja ens podem preparar per la pluja d'acudits.
