Des del col·lectiu Joan Creixell ens dol haver d'escriure les reflexions que fem tot seguit en aquesta crònica. Perquè ens trobem en un moment, a Catalunya, en què cal sumar i no ens convenen els atacs a les nostres institucions, a les persones que les representen i a les polítiques que porten a terme.
És l'hora de fer pinya, i per això en els propers mesos el nostre col·lectiu treballarà en base a aquesta perspectiva i seguint aquesta mateixa estratègia.
Manquen coses per dir, però. L'ús de la desinformació, la manipulació i la mentida, repetides mil vegades, es poden convertir en veritats per a la ciutadania. Per això, el primer que cal preguntar-se és si alguna institució o responsable té, d'entrada, una estratègia clara quant a estructures d'estat i quant a allò que necessitem els catalans per afrontar el repte de crear un nou estat i assolir la plena sobirania nacional.
Partim de la base, doncs, que no hi ha estratègia. Que anem improvisant, reprimint-nos. O és que els responsables no s'ho acaben de creure...? Com es pot explicar que des de la institució de la Generalitat no es tinguin clares quines són les prioritats estratègiques? I a més, com s'explica que no hi hagi més fermesa davant les ben orquestrades i dirigides campanyes contra les minses estructures d'estat que tenim?
En aquesta darrera legislatura, el govern ha destruit o aprimat (inclòs suprimit) institucions que eren llavors fonamentals per a la creació d'estructures d'estat. En el camp dels mitjans de comunicació aquest fenòmen ha estat terrible, demolidor. És innocència? És incompetència? O és col·laboracionisme...?
Ara més que mai necessitem estructures d'estat, modestes si es vol --des d'un punt de vista de recursos econòmics--, però fortes políticament: mitjans de comunicació, serveis exteriors i Policia de Catalunya, principalment, sense que impliqui evitar prioritzar els serveis dels ciutadans (ensenyament, sanitat i serveis socials). I això cal explicar-ho perquè no hi ha solució a la greu problemàtica de la crisi econòmica i financera d'estructures i de servei dels ciutadans sense que Catalunya pugui gaudir dels seus propis recursos i de la seva pròpia decisió.
Les tensions laborals en els mitjans públics catalans poden repercutir seriosament en l'eficàcia política dels mateixos"
Cal acabar amb la candidesa, la irresponsabilitat i la por d'aquells qui dirigeixen les estructures d'estat. Aquests s'han de convèncer que el país necessita, ara més que mai, decisió, fermesa i risc. El 2014 no és solament una data simbòlica sinó que és l'any límit per a la nostra supervivència. Hem de ser conscients que aquesta via portarà riscos i enfrontaments.
Per acabar aquesta crònica, des del col·lectiu Joan Creixell volem cridar l'atenció als responsables polítics per la bajenada estratègica de posar en perill l'única eina de què disposa el govern de la Generalitat i la majoria social del país: la comunicació pública. Els actuals responsables han creat tensions laborals en els mitjans públics catalans que poden repercutir seriosament en l'eficàcia política dels mateixos. També cal pensar en els cossos policials i de seguretat: Mossos i Bombers. Ambdós tenen una funció cabdal en el procés actual de mantenir la seguretat ciutadana quan algú pugui estar interessat en crear conflicte.
És necessari, doncs, que les forces polítiques sobiranistes i el govern de la Generalitat reflexionin i elaborin una estratègia clara i contundent fins al dia D de la celebració del referèndum. Perquè allò més difícil encara està per venir i cal tenir les eines a punt, esmolades i cohesionades.
