El lent procés judicial que fins ara havia seguit l'anomenat 'cas Fabra' sembla que, per fi, agafa embranzida. Els jutjats de Nules (Plana Baixa), unes sales de pas per molts magistrats joves que aspiren a fer el salt només puguen, comencen a desbrossar les múltiples causes que asstgen el futur polític del president de la Diputació de Castelló i del PP provincial. Un Fabra, tot siga dit, que és ara com ara retirat per culpa d'una malaltia greu i que mira de generar la solidaritat dels togats a través dels seus companys de partit, que han demanat públicament que siga amnistiat.
Malgrat això, la fiscalia anticorrupció acaba de demanar-li una pena de 15 anys de presó i una multa de 2,3 milions d'euros pels delictes de tràfic d'influències, suborn i contra la hisenda pública. La fiscalia troba versemblant que l'any 1999 Vicente Vilar, administrador únic de l'empresa de productes fitosanitaris Naranjax SA, i la seua dona, Montserrat Vives, van fer mans i mànigues perquè Carlos Fabra mediara davant dos ministeris espanyols -el d'Agricultura, Pesca i Alimentació, i el de Sanitat-, aleshores en mans del PP, i que, així, s'agilitara l'obtenció de les autoritzacions escaients per a la fabricació i comercialització dels esmentats productes.
La fiscalia fila prim i fins i tot assenyala una trobada a Madrid entre Fabra mateix i qui era titular de la cartera agrícola, el castellano-lleonès Jesús Posada, una cita que hauria esdevingut el 12 de juliol del 1999 i a què també hauria assistit el llavors secretari d'estat d'hisenda i diputat per Castelló Juan Costa, futur ministre d'Aznar i encara al Congrés espanyol per aquesta circumscripció. Tot just la persona que els contraris a Rajoy van voler situar al capdavant del PP ara fa dos anys, tot just el germà de Ricardo Costa, suspès de militància del partit i descavalcat de les seues responsabilitats internes i a les Corts, on exercia com a portaveu dels populars.
Posada va ser informat, en aquella reunió i sempre segons la fiscalia anticorrupció, del "retard en la tramitació de llicències per a la fabricació i comercialització de productes fitosanitaris en què es trobaven les sol·licituds" cursades per Vicente Vilar. El fiscal no limita l'actuació de Fabra a la mediació en favor només de les empreses propietat de Vilar i Vives, "sinó que també va mirar d'afavorir la de la seua dona, a l'hora d'accelerar la tramitació de llicències per a la producció de productes fitosanitaris, valent-se per a això de les seves relacions amb Miguel Vicente Prim i Vicente Sánchez Peral, que era subdelegat del Govern a Castelló, i i va arribar a mantenir reunions amb el director del gabinet de presidència, Alfredo Timermans del Olmo, i amb la ministra de Sanitat, Celia Villalobos".
L'abril de 2000 Fabra va constituir una societat, Carmacas, SL, de què era administrador únic i titular del 90% de participacions socials i que féu servir per tal d'"ocultar els pagaments" realitzats per Vicente Vilar. Paral·lelament, el magistrat analitza un possible cas de delicte fiscal, atès que entre els anys 1999 i 2004, els últims cinc del PP a la Moncloa, els ingressos no declarats de Fabra van ser de 518.388 euros, al primer exercici; de 328.520 euros, el 2000; de 295.317, el 2001; de 369.876, l'any 2002; de 358.256, el 2003, i de 217.212, el 2004. En el mateix període, qui era la seua dona, Amparo Fernández, va ingressar més d'1,5 milions d'euros que no va declarar a la hisneda pública.
Comptat i debatut, el fiscal demana per a Fabra un any de presó per haver comès tràfic d'influències, i cinc més d'inhabilitació per a ocupació o càrrec públic; pel delicte de suborn actiu, el fiscal reclama quatre anys més de presó i una multa de 600.000 euros, a què cal afegir deu anys d'inhabilitació especial per a càrrec públic. Pels continuats delictes contra hisenda demana 1.800.000 euros de multa. Carlos Fabra i Amparo Fernández també hauran d'abonar a l'administració estatal aquelles quantitats que haurien defraudat, així com els interessos escaients pel termini de temps que ha transcorregut. En qualsevol cas, la pena de quinze anys de presó que globalment reclama la fiscalia encara està sensiblement per sota dels vint que demanava l'acusació particular.
