La fi de les emissions dels quatre canals de la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals que fins ara emetien a bona part del País Valencià ha provocat un allau de respostes en contra. Novament la xarxa, amb moviments molt actius a plataformes com ara Twitter i Facebook, hi ha anat al capdavant. L'apagada momentània de tot de webs i blocs també ha estat simptomàtica del rebuig que la decisió presa per Acció Cultural (ACPV), a instàncies de la Generalitat Valenciana, ha generat entre la ciutadania.
El tema #sensesenyal ha estat el més referenciat a l'estat espanyol els últims dies, i d'altres com ara #paisvalencia o #operacioTV3 també han ocupat llocs preferencials. Aquest dijous, a les 21,30 h, es compleix la primera setmana sense TV3, el 33, el 3/24 i el 3XL als televisors valencians (aquells que el sintonitzaven per l'operador de cable Ono no hi reben el so, o directament han perdut la imatge, també pressionats pel govern valencià, per bé que en aquest cas hi pot haver una marxa enrere immediata), un tall de les emissions digitals que amenaça de perllongar-se durant bastants mesos. De moment, ja n'hi ha dos de segurs, atenent que els presidents de Catalunya i del País Valencià, Artur Mas i Francisco Camps, no es veuran fins el 20 d'abril, quan el FC Barcelona i el Reial Madrid disputen a València la final de la copa del rei de futbol. Com que el cas de TV3 ha agafat tanta volada, tots dos pensen que han de tractar-lo directament entre ells, sense intermediaris ni consellers que hi puguen tenir poder delegat. s curiós, perquè les dues úniques cimeres catalano-valencianes de la darrera dècada hauran estat possibles per la celebració de sengles finals de copa del rei a Mestalla. L'anterior, entre José Montilla i Camps mateix, va esdevenir-se amb motiu del partit entre el Barça i l'Athletic Club de Bilbao, el maig del 2009.
Mentrestant, l'ACPV continua amb l'espasa de Dàmocles a sobre seu. Ha d'abonar 670.000 euros abans del 20 de març, data a partir de la qual cada mes (o fracció) caldrà afegir-hi 120.000 euros més. Unes multes severes, que se sumen als 127.000 euros que l'entitat cívica ja va abonar ara fa uns mesos i que, malgrat tot, podrien haver estat aplicades sense l'autoritat competent. s això que es desprèn, almenys, d'un informe recent elaborat per la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), un òrgan estatal que el 17 de febrer resolia que les infraccions als propietaris dels repetidors "han de fer-se a través d'una norma amb rang de llei dictada en base a la competència exclusiva de l'estat en matèria de telecomunicacions, tal com recull l'article 149.1.21 de la Constitució espanyola". La pregunta efectuada era si "quedaria envaït l'àmbit de competències de la CMT en el cas que les comunitats autònomes definiren unes infraccions i sancions als operadors de les xarxes de telecomunicacions, en concret als de torres i de casetes de suport al sistema radiant o a l'equipament tècnic gestionat per un altre operador, per a la prestació de serveis de comunicacions electròniques als prestamistes de serveis de comunicació audiovisual televisiva sense títol habilitant". Una qüestió enrevesada que treuria la raó a la Generalitat Valenciana, en tant que hauria excedit el seu àmbit de competències, però que de moment no invalida les multes que ha de pagar ACPV.
El problema rau en la reforma de la llei de l'audiovisual valencià, aprovada a les Corts valencianes el 27 de desembre passat, que endureix i molt les sancions als propietaris dels aparells que facen possible la reemissió d'un canal sense llicència estricta per emetre al País Valencià. Una mesura feta a mida, mai més ben dit, d'ACPV. Feia quatre anys que el Consell perseguia el tancament de tota la xarxa de repetidors dels canals de la CCMA, i fins ara tan sols havia aconseguit de precintar-ne un, el de la serra de la Carrasqueta (Xixona, Alacantí), cosa que va fer poc abans de Nadal del 2007. La resta de repetidors, que encara rebotaven els senyals al centre i nord del País Valencià, no havien deixat de funcionar fins ara, gràcies al reguitzell de negatives que la Generalitat del sud va rebre de part dels tribunals. Val a dir, també, que la nova norma valenciana de la matèria ha estat recorreguda pel govern espanyol davant el Tribunal Consitucional, precisament per aquesta possible invasió de competències. ACPV, de la seua banda, té recorregut davant el Tribunal Suprem l'únic tancament decretat fins ara per un jutge, el del repetidor Carrasqueta.
El govern de Zapatero, amb tot, no pretén de cedir ni un mil·límetre en el seu immobilisme respecte TV3 al País Valencià. No pensa cedir un nou múltiplex al govern valencià, diu que no li ho permet la legislació europea pel cap baix fins el 2015, i assegura que si hi ha voluntat d'arribar a una entesa, el govern valencià pot intercanviar ja mateix el senyal de Canal 9 amb el de TV3. Aquest dimecres, a la sessió parlamentària de control a l'executiu, els tres diputats d'Esquerra Republicana de Catalunya van mostrar pancartes crítiques amb el vet de TV3 al territori valencià i van fer una pregunta al respecte. Ramón Jáuregui, ministre de la Presidència, però, no van enblandir-se gens ni mica.
Un símptoma del rebuig de la ciutadania valenciana a la decisió presa per Camps és la solidaritat que alguns ajuntaments governats del PP han adoptat de manera unànime -el més significatiu, el de Castelló de la Plana que governa Alberto Fabra- així com també alguns altres en poder dels socialistes -en ocasions, amb els vots del PP, com en el cas de la molt poblada Burjassot-, una generalitat que contrasta, i molt, amb l'actitud de la Generalitat (valenciana, malgrat que no ho semble).
