Si el País Valencià fóra un país normal, en què els polítics assumeixen les responsabilitats que se'n deriven d'un cas de corrupció com ho és l'anomenat 'Gürtel', segurament faria mesos que ningú no en parlaria. Francisco Camps Ortiz ja no seria cap del Consell i la vida política autòctona s'haguera regenerat, ni que fóra amb uns altres dirigents de l'hegemònic Partit Popular al capdavant. En canvi, la situació és d'una gravetat extrema i allò que encerta a dir el president és que tot plegat és un gran "muntatge", que "no hi ha res de res" i que serà capaç de desemmascarar les "falsedats" en qüestió.
El problema és que, com més va, més es complica la situació, i Camps no fa sinó sentir-se més i més feliç. Un fenomen que comença a preocupar a la seu estatal de la formació de la gavina, on pensen seriosament que el presindent dels valencians viu aïllat de la realitat, o que ha creat una realitat paral·lela, cosa igualment greu des del punt de vista psicològic. Avui dimecres, sense anar més lluny, s'ha conegut que Antonio Pedreira, el jutge del Tribunal Superior de Madrid que investiga la part més voluminosa del 'cas Gürtel', ha remès al País Valencià la branca que afecta els aforats valencians, entre els quals es destaquen, més enllà de Camps, el seu vice-president primer, Vicente Rambla, i el responsable d'organització del partit, David Serra.
Rambla, com a coordinador de campanyes electorals del PP valencià que fou, podria rebre ben aviat la consideració d'imputat, un 'honor' amb què també seria investit Serra (que tenia fil directe amb Álvaro Pérez, àlies 'el Bigotes') i que compartirien amb Camps mateix, qui va recuperar el títol d'"encausat" tot just fa dues setmanes, quan la sala penal del Tribunal Suprem espanyol, per unanimitat dels seus cinc membres, va reobrir el conegut com a 'cas dels vestits'. Pedreira s'ha inhibit en favor del TSJ valencià, però ha aprofitat l'avinentesa per enviar-li un missatget, al seu tribunal homòleg: hi ha indicis seriosos que la plana major del PP de Camps podria haver comès fins set delictes greus, entre els quals, atenció, el de suborn propi.
Això podria agreujar, i de quina manera, la situació processal de Camps en el 'cas dels vestits', perquè ara sí que quedaria demostrat que el president valencià va mitjançar perquè les empreses de la trama foren obsequiades amb contractes diversos. Una vuitantena, segons que de moment han esbrinat els jutges. "Només una vuitantena", en paraules de Camps pronunciades en saber la decisió de Pedreira. La pena en el cas del suborn impropi es circumscrivia a una multa de tres a sis mesos; ara, en canvi, el delicte de suborn fins i tot podria comportar la inhabilitació del president de la Generalitat Valenciana. Ara la causa, de fet, podria passar a ser un paquet sencer: finançament il·legal, delicte electoral, suborn propi, malversació de fons públics, falsedat en document públic...
I fins i tot podria afectar de manera directa la presidenta de les Corts valencianes, Milagrosa Martínez, que era la titular de la conselleria de Turisme quan la trama liderada per Francisco Correa obtenia, any rere any, l'adjudicació del muntatge del pavelló valencià a la fira turística Fitur, de Madrid. Si el jutge moderat José Flors se'n fa càrrec i comença a lligar-hi caps, seríem davant un judici de volada i amb acusats diversos, una cosa molt més ostentosa que no el judici amb jurat popular que hauria de dictaminar si Camps va rebre els vestits de manera gratuïta o no. Ben bé podria ser, però, que aquest cas passara directament a judici (abans que acabe l'any) i que la resta del 'cas Gürtel' es jutge d'un altra manera. El finançament il·legal del partit, que hauria rebut de manera il·legal 2,5 milions d'euros per a la campanya electoral del 2007 (segons que ha denunciat l'Agència Tributària espanyola) i la fundació creada amb diners públics amb motiu de la visita del papa de l'any 2006 (la foscor de la qual havia aixecat moltes sospites, ara confirmades en saber-se que la trama hi va sucar) són els casos més greus a què s'enfronta el govern de Camps. La vuitantena de contractes signats per l'administració amb una desena d'empreses 'Gürtel', la majoria dels quals sotmesos a fraccionaments il·legals fets per evitar els concursos públics, també podrien dur algun cap visible a la banqueta.
Mariano Rajoy, mentrestant, deixa passar el temps i evita de referir-se al cas. De vegades, però, les absències també són paraules, i ni ell ni cap persona del seu equip no va fer costat Camps dissabte passat, a l'acte d'autoafirmació dut a terme al Palau de Congressos de València. Un acte a què tampoc no va acudir cap dirigent zaplanista, confiats a veure com Camps, per fi, cau pel seu propi pes.
