Per a què serveix una manifestació unitària? Com que, entre els criteris que ha de satisfer aquesta crònica, n'hi ha de relatius a l'extensió, potser que ho reformulem ?en negatiu: per a què no serveix una manifestació unitària? Una mani ecumènica, hic et nunc, no unifica posicions de fons, ni prefigura estratègies comunes. Volem dir: no ho fa realment ni ningú creu que, idealment, ho hagi de fer. Volem dir: no consta que cap partit hagi considerat mai que adherir-s'hi signifiqués contreure obligacions tocant a futures enteses o accions concertades.
Més. Una mobilització unitària no llima asprors personals ni atenua discrepàncies polítiques; no enceta diàlegs duradors ni fa llum sobre afinitats fins llavors mal ponderades. Més. Una manifestació unitària i, doncs, multitudinària, no intimida, ni pertorba, ni molesta, ni distreu... Espanya ?en canvi, de vegades sí que capta l'atenció de la comunitat internacional i de la seua premsa, bé que sovint diríem que el periodista encarregat de la secció, tot just abans de d'escriure la notícia, l'ha fet petar una estona amb el seu amic Fernando Savater.
La manifestació unitària encapçalada pel lema Som una nació. Nosaltres decidim que recorrerà el nucli antic de Lleida l'11 de setembre ?la convocatòria, és clar, la devem a Òmnium? servirà, per exemple, per fer-ne fotos. Fotos que, anys a venir, il·lustraran, a despit d'uns quants fotografiats, el capítol La fi de l'autonomisme dels llibres d'història. El caràcter unitari de la convocatòria no és doncs, com pretenen alguns, una mera fal·làcia. Ara, cal delimitar-ne el sentit: no és una promesa d'unitat catalanista o sobiranista, sinó una imposició de l'últim gran embat contra l'autogovern del Principat.
