El més fastigós del cas Garcia Albiol és que aquest capitost del PP badaloní està convençut que el ritual de reprovació pública de què ha estat objecte no té res a veure amb les opinions i afectes generalitzats, sinó amb la impostura de la correcció política; que la majoria anònima i silent li agreix el pamflet, perquè recull un desig àmpliament compartit: l'expulsió dels gitanos romanesos; i que la història ?i les urnes? acabaran beneint les seues audàcies, de manera que el linxament dels benpensants i la desautorització del seu partit hauran pagat ?sí senyor? la pena.

La primera, primeríssima rèplica que cal fer al senyor Garcia Albiol és que no ha entès res: fins i tot concedint que hi ha una creença estesa que el discurs públic, tocant a la immigració, és hipòcrita, la pretensió d'arribar al clos íntim de la majoria, i de resoldre-li tota la complexitat de l'assumpte, amb una pelada manifestació racista no vol dir sinó prendre la població per una turba d'imbècils.

Passa, però, que la gent, força gent, li ha vist la jugada de tres hores lluny, de manera que, rere la crosta del políticament correcte no hi trobem, com presumeix, un vívida complicitat popular, sinó l'enuig creixent de qui se sent tractat, ja no de racista, sinó de neci. (Tot plegat se'ns ha acudit en aquest dia rúfol de maig, tancats a casa, en un edifici on, a banda de catalans nats aquí, en viuen de nats a Romania, bo i escoltant un disc de La Violeta, gitanos lleidatans i granats que fan, o feien, rumba.)