Ara que les mobilitzacions estudiantils contra el pla Bolonya passen per uns moments de màxima plasticitat ?amb l'ocupació' dels centres: una vuitantena d'alumnes de la UdL ja han fet nit al Rectorat (i és un goig de veure-hi el paper motriu i directiu del Sinidicat d'Estudiants dels Països Catalans)? uns quants adults' s'han apressat a deixar en clar que, siguin quines siguin les bondats i maldats del pla, no tenen res a veure amb els arguments ?"desenfocats", "reduccionistes", si no "demagògics" ? de la jovenalla sobreexcitada. L'estudiant distret que, assaltat pel periodista, balbuceja la paraula privatització' és esgrimit per donar entenent que les protestes juvenils sempre indueixen a una borda simplificació de la realitat.

  s clar que Bolonya no implica un traspàs dels títols de propietat de la universitat pública. No ho és tant que no lesioni la seua autonomia, que, entre d'altres coses, vol dir el seu dret a la inutilitat'. 

A no ser útil, almenys a la curta, per al mercat. Això, que alguns associen, equivocadament, a un intel·lectualisme romàntic o antiutilitarista, no és sinó la raó de ser de la universitat: no només perquè el coneixement té valor en si mateix, sinó també perquè les històries de la ciència i de la tècnica ens mostren que cal produir una quantitat ingent de coneixements inútils' perquè n'hi hagi algun d'útil' en termes d'aplicació pràctica. Els estudiants d'aquests Països estan ocupant les universitats en defensa, també, d'aquesta inutilitat (gens, doncs, desenfocadament) i per això, des d'aquesta tribuna, no els escatimarem suport.