Un argument més per als qui sostenen que la hipertròfia dels partits polítics perverteix la democràcia: en l'elaboració de la llei electoral, en lloc de fer exclusivament cas de criteris objectius i públicament defensables per definir-ne la justesa, totes les formacions s'atrinxeren rere interessos privats i, doncs, no esgrimibles en una deliberació pública.

I ho fan amb tanta normalitat i persistència que fins sembla que l'establiment d'uns tals criteris sigui una empresa racionalment impossible. La mesura en què un o un altre disseny de la llei seria electoralment beneficiós, segons una projecció, per al propi partit no és una raó legítima en la discussió sobre quin és el sistema de representació política més just; i, tanmateix ?ai las! ?, aquesta és la primeríssima raó que la majoria d'actors implicats, privadament, hi addueixen. Cas que hi hagi una voluntat real de consensuar una nova llei electoral, heus aquí un modest consell ?metodològic? del cronista: a l'hora de fixar criteris equitatius de representació del binomi individu/territori, facin com si no sabessin quina és la distribució territorial dels votants de cada partit. Imposin-se, com va fer Rawls amb la seua teoria de la justícia, un generós vel d'ignorància.

Tot plegat ve a tomb, d'occident estant, perquè Puigcercós va ser divendres passat a les Borges Blanques i s'hi va referir: "Si aquest criteri s'apliqués [en al·lusió al que defensa el PSC, pel qual es reduiria considerablement la diferència entre el valor relatiu dels vots segons les demarcacions], a comarques com les Garrigues [amb una densitat de població baixa] gairebé no valdria la pena votar." Puigcercós és jutge i part, bé que la seua hipòtesi és perfectament plantejable rere un vel d'ignorància a la Rawls ?per a propostes plantejables rere un vel, no pas rawlsià, sinó d'ignorància pelada o arterosament induïda, remetem el lector a reivindicacions tals com que tots el vots tinguin el mateix valor.